Adolescències oblidades (2)

És nen o nena? Aquesta és la pregunta que més cops rep una mare embarassada. És una pregunta que denota un aspecte fonamental en la vida social de la criatura, el seu gènere. Una pregunta inevitable, una atribució inevitable també. Serà un noi o una noia?

Cadascuna de nosaltres som un enigma per nosaltres mateixes. Hem estat anomenades de moltes maneres per altres i és gràcies a això que hem pogut ser, que hem pres consciència de ser. Hem rebut un nom, uns cognoms, un gènere, una llengua, un paisatge,... amb els que hem construït un llenguatge de símbols. En un moment donat ens hem hagut de d’interrogar sobre el nostre propi nom, els nostres orígens, les marques que altres han deixat sobre la nostra pell, i les hem hagut de reelaborar, d’apropiar-nos-les, de reinventar-les, de rebutjar-les, de sublimar-les, de transformar-les,... hem hagut de produir alguna cosa nova amb tot això per a poder ser subjectes únics, irrepetibles, particulars.

Sexe, gènere i orientació sexual són tres atribucions construïdes culturalment, amb les que el subjecte ha de manegar-se. Gerard Coll-Planas, Gemma Bustamante i Miquel Massé plantegen a la recerca “Transitant per les fronteres del gènere. Estratègies, trajectòries i aportacions de joves trans, lesbianes i gais” la seva sospita sobre el que està establert com a normal i natural entre nosaltres: que hi ha homes i dones. A partir d’aquí no és d’estranyar que sospitin dels efectes que tenen aquestes atribucions.

En el llarg camí que es recorre en l’adolescència hi haurà dos preguntes que esdevindran fonamentals: qui soc jo? I ràpidament associada a aquesta, què pensen de mi les altres? Les paraules amb les que una mateixa s’anomena, i les que utilitzen les altres (o imaginem que utilitzen) per anomenar-nos. A l’adolescència retorna la pregunta sobre la identitat que tan sovint escoltaven les nostres mares quan estaven embarassades.

En la recerca esmentada, es prova de rescatar “les estratègies que desenvolupen en el procés de definició de la seva sexualitat i identitat de gènere en un entorn hostil” de les joves trans, lesbianes i gais.

Una de les aportacions claus del treball desenvolupat en aquesta recerca i en les posteriors que han realitzat, és la distinció que fan entre gènere i orientació sexual. En relació al gènere, que és social i cultural, malgrat els gèneres normatius són el masculí i el femení, i van associats als òrgans sexuals, no tots els nois es senten nois, ni totes les noies es senten noies. Els autors parlen de transgènere per referir-se a aquesta vivència del propi gènere. Tal i com exposen els testimonis recollits en la recerca, la identitat de gènere no té perquè coincidir amb els òrgans sexuals.

Però inclús en el cas que coincidís la identitat de gènere amb els òrgans sexuals, les coses no estan tan clares. Des del meu punt de vista totes som transgènere. Cap de nosaltres pot encarnar el gènere totalment. Perquè és una construcció, i sobretot perquè és un ideal, un absolut. La única manera d’habitar-lo és convertir-lo en un interrogant. La submissió, la violència, la tendresa, el domini, l’activitat i la passivitat van associades al gènere. La qüestió és si l’entorn on ens desenvolupem és hostil, rígid i refractari a la particularitat.

Com podem acompanyar a les adolescents a trobar la seva pròpia explicació als noms que li han vingut donats durant la infància?

http://www.social.cat/opinio/3773/adolescencies-oblidades-2