Situacions de risc i de desemparament contemplades a la LDOIA

TÍTOL V. De la protecció dels infants i els adolescents en situació de risc o desemparament 

CAPÍTOL II. Les situacions de risc 

Article 102 

Definició i concepte 

1. Als efectes del que estableix aquesta llei, s’entén per situació de risc la situació en què el desenvolupament i el benestar de l’infant o l’adolescent es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstància personal, social o familiar, sempre que per a la protecció efectiva de l’infant o l’adolescent no calgui la separació del nucli familiar. 

2. Són situacions de risc: 

a) La manca d’atenció física o psíquica de l’infant o l’adolescent pels progenitors, o pels titulars de la tutela o de la guarda, 

que comporti un perjudici lleu per a la salut física o emocional de l’infant o l’adolescent. 

b) La dificultat greu per a dispensar l’atenció física i psíquica adequada a l’infant o l’adolescent per part dels progenitors o 

dels titulars de la tutela o de la guarda. 

c) La utilització, pels progenitors o pels titulars de la tutela o de la guarda, del càstig físic o emocional sobre l’infant o 

l’adolescent que, sense constituir un episodi greu o un patró crònic de violència, en perjudiqui el desenvolupament. 

d) Les mancances que, pel fet que no poden ésser adequadament compensades en l’àmbit familiar, ni impulsades des d’aquest mateix àmbit per a llur tractament mitjançant els serveis i recursos normalitzats, puguin produir la marginació, la inadaptació o el desemparament de l’infant o l’adolescent. 

e) La manca d’escolarització en edat obligatòria, l’absentisme i l’abandó escolar. 

f) El conflicte obert i crònic entre els progenitors, separats o no, quan anteposen llurs necessitats a les de l’infant o l’adolescent. 

g) La incapacitat o la impossibilitat dels progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda de controlar la conducta de l’infant o l’adolescent que provoqui un perill evident de fer-se mal o de perjudicar terceres persones. 

h) Les pràctiques discriminatòries, pels progenitors o titulars de la tutela o de la guarda, contra les nenes o les noies, que comportin un perjudici per a llur benestar i llur salut mental i física, incloent-hi el risc de patir l’ablació o la mutilació genital femenina i la violència exercida contra elles. 

i) Qualsevol altra circumstància que, en el cas que persisteixi, pugui evolucionar i derivar en el desemparament de l’infant o l’adolescent. 

Article 103. Intervenció dels serveis socials 

1. Els serveis socials bàsics han de valorar l’existència d’una situació de risc i promoure, si escau, les mesures i els recursos d’atenció social i educativa que permetin disminuir o eliminar la situació de risc cercant la col·laboració dels progenitors o dels titulars de la tutela o de la guarda. 

2. Els serveis socials bàsics han de designar un professional o una professional de referència, per a cada cas, de l’infant o l’adolescent, al qual correspon avaluar-ne la situació i fer-ne el seguiment posterior. 

3. Si el risc és greu i amb la intervenció dels serveis socials bàsics no s’aconsegueix disminuir o controlar la situació de risc, els dits serveis han d’elevar l’informe amb la valoració de la situació de risc que persisteix en l’infant o l’adolescent, el resultat de la intervenció i la proposta de mesures que considerin oportunes als serveis socials especialitzats en infància i adolescència. 

4. Els serveis socials especialitzats d’atenció als infants i als adolescents, atenent l’informe i les mesures d’atenció proposades, han de completar l’estudi i han d’elaborar un compromís socioeducatiu adreçat als progenitors o als titulars de la tutela i orientat a la superació del risc que envolta l’infant o l’adolescent, el qual ha de contenir la descripció i l’acreditació de la situació de risc, la seva avaluació i concreció de les mesures que s’aplicaran des dels serveis socials bàsics o des d’altres serveis especialitzats per a la superació de la situació perjudicial. 

5. Abans de signar el compromís socioeducatiu amb els progenitors o, si escau, amb els titulars de la tutela o de la guarda, cal haver escoltat l’adolescent, en tot cas, i l’infant, si té prou coneixement. 

6. Si no s’obté la col·laboració dels progenitors, dels titulars de la tutela o de la guarda, o si es neguen a participar en l’execució de les mesures acordades i això comporta un perill per al desenvolupament o benestar personal de l’infant o l’adolescent, o si en el transcurs de la intervenció es dóna qualsevol altra situació de desemparament, els serveis especialitzats d’atenció als infants i als adolescents han d’elaborar l’informe proposta i elevar-lo al departament competent perquè incoï el procediment de desemparament corresponent. 

CAPÍTOL III. Protecció dels infants i els adolescents desemparats 

SECCIÓ PRIMERA. El desemparament 

Article 105. Concepte 

1. Es consideren desemparats els infants o els adolescents que es troben en una situació de fet en què els manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat, sempre que per a llur protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar. 

2. Són situacions de desemparament: 

a) L’abandonament. 

b) Els maltractaments físics o psíquics, els abusos sexuals, l’explotació o altres situacions de la mateixa naturalesa efectuades per les persones a les quals correspon la guarda o que s’han portat a terme amb el coneixement i la tolerància d’aquestes persones. 

c) Els perjudicis greus al nadó causats per maltractament prenatal. A aquests efectes, s’entén per maltractament prenatal la manca de cura del propi cos, conscient o inconscient, o la ingestió de drogues o substàncies psicotròpiques per part de la dona durant el procés de gestació, i també el produït indirectament al nadó per la persona que maltracta la dona en procés de gestació. 

d) L’exercici inadequat de les funcions de guarda que comporti un perill greu per a l’infant o l’adolescent. 

e) El trastorn o l’alteració psíquica o la drogodependència dels progenitors, o dels titulars de la tutela o de la guarda, que repercuteixi greument en el desenvolupament de l’infant o l’adolescent. 

f) El subministrament a l’infant o l’adolescent de drogues, estupefaents o qualsevol altre substància psicotròpica o tòxica portat a terme per les persones a les quals correspon la guarda o per altres persones amb llur coneixement i tolerància. 

g) La inducció a la mendicitat, la delinqüència o la prostitució per part de les persones encarregades de la guarda, o l’exercici de les dites activitats portat a terme amb llur consentiment o tolerància, i també qualsevol forma d’explotació econòmica. 

h) La desatenció física, psíquica o emocional greu o cronificada. 

i) La violència masclista o l’existència de circumstàncies en l’entorn sociofamiliar de l’infant o adolescent, quan perjudiquin greument el seu desenvolupament. 

j) L’obstaculització pels progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda de les actuacions d’investigació o comprovació, o llur falta de col·laboració, quan aquest comportament posi en perill la seguretat de l’infant o l’adolescent, i també la negativa dels progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda a participar en l’execució de les mesures adoptades en situacions de risc si això comporta la persistència, la cronificació o l’agreujament d’aquestes situacions. 

k) Les situacions de risc que per llur nombre, evolució, persistència o agreujament determinin la privació a l’infant o l’adolescent dels elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat. 

l) Qualsevol altra situació de desatenció o negligència que atempti contra la integritat física o psíquica de l’infant o l’adolescent, o l’existència objectiva d’altres factors que n’impossibilitin el desenvolupament integral. 

Article 106. Procediment de desemparament 

En el moment que es té coneixement que un infant o adolescent es pot trobar en situació de desemparament, el departament competent en matèria de protecció dels menors desemparats ha d’incoar l’expedient de desemparament. 

Abans de l’acord d’iniciació, l’òrgan competent pot obrir un període d’informació prèvia amb la finalitat de conèixer les circumstàncies del cas concret i la conveniència o no d’iniciar el procediment.

Els nens desemparats a Catalunya

El 30 de juny d'enguany hi havia, segons dades de la Generalitat, 7.064 infants amb una mesura protectora per part de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), que depèn directament del Departament de Benestar Social i Família. D'aquests, 4.039 estaven en famílies (57%) i 2.718 en centres (38%). La resta, 307, són adolescents majors d’edat amb mesures en expedients assistencials.

Cada infant tutelat en un centre té un cost de 3.898,72 euros el mes. El cost dels infants que viuen en famílies d’acollida amb lligam de parentiu amb els pares és de 352,5 euros mensuals; i el dels que estan en famílies sense cap parentiu amb els pares, 503,9. L'any passat, la inversió total de la DGAIA en l’atenció a menors fou de 171.114.977 euros.