Entrevista a Victor Bertrán, director del CRAE Sta.Agnès
Bon dia, com et dius? quina es la teva feina a l’entitat?
Víctor Bertrán Romans. Director del Centre Residencial d’Acció Educativa Santa Agnès. La meva funció es definir, supervisar i coordinar els aspectes educatius, pedagògics i organitzatius del CRAE.
Quan vas començar a treballar a REIR? Com vas decidir fer-te educador social?
Vaig començar a treballar a Reir al Desembre de 2007. La meva vocació per ser educador va començar perque ja des de petit sempre m’havien agradat molt els nens, però a llarg dels anys, per deferents motius, ni la meva formació ni la meva orientació laboral varen anar encaminades a treballar amb infants. Malgrat això, el meu interès pels nens no va desaparèixer mai, i sempre vaig tenir la inquietud de fer quelcom relacionat amb ells, encara que fos només a nivell de voluntari. I va ser a rel d’això, de fer un voluntariat en un casal d’estiu amb nens en situació de risc d’exclusió social en el barri del Raval, que vaig fer un canvi en la meva orientació laboral i formativa, i vaig decidir formar-me com a educador social. Ja que vaig veure que a més del interès que tenia pels nens, també em vaig sentir molt atret pel fet de poder ajudar-los en una context de risc social.
Quina es la teva visió actual al mon dels menors tutelats
Els mon dels menors tutelats a Catalunya reflexa una mica el que és la situació actual a la nostra societat, cada cop hi ha més desigualtat entre les classes socials, ja que la gent que queda exclosa cada cop està a més distancia de la gent que pot seguir el ritme econòmic, social i formatiu que la nostra societat ens exigeix. Per tant, cada vegada més els nens i nenes que entren en els CRAE reflecteixen això, la frustració tant d’ells com de les seves famílies per viure en una situació d’exclusió social pràcticament endèmica.
Quina es la teva visió dels centres residencials de protecció de menors?
A Catalunya però, tenim la sort de tenir una xarxa preparada tant en quantitat i qualitat per atendre aquestes situacions de desemparament i desestructuració familiar, i que pot atenuar el cop per l’infant la manca de referents parentals i marentals adequats. Però una cosa és atenuar i l’altre és substituir. I els CRAES que haurien de ser un recurs de estada limitada mentre es treballa amb els pares i sel’s ajuda a millorar la seva situació per tal de que l’infant pugui retorna al seu nucli familiar, acaba sent un recurs que dura fins a la majoria d’edat, perque les situacions de desestructura familiar acaben ser cada cop més cronificades e irreversibles.
Davant d’això els CRAE no poden fer miracles i arreglar coses que són molt més estructurals de la societat, prou fan ja amb els recursos dels que disposen. I si volem que les situacions de desestructura familiar dels menors que ingressen ens els CRAE canviïn considerablement, primer té que haver un canvi en la societat a diferents nivells. I que la societat estigui molt més organitzada cap a una prevenció de situacions de desestructura familiar, i no tant de tractament un cop aquestes situacions apareixen. Però això no és quelcom que correspongui exclusivament als Serveis Socials, sino que tal i com deia abans, té que ser des de tots els nivells de la societat.
Quina es la teva visió del mon actual de les entitats socials?
Cada cop més les entitats socials han esdevingut uns recursos que han sortit per iniciativa de pròpia de la mateixa societat, i no tant des de la administració, per tal d’arribar a on justament la administració no pot arribar o si més no, no ho pot fer tant eficientment. És per aquest motiu que les entitats socials cada vegada han crescut més en número, en importància i en repercussió en la societat, estant cada cop més professionalitzades i amb uns projectes més seriosos i que repercuteixen a la mateixa d’una manera més tangible i menys simbòlica. I la vegada desenvolupen una tasca imprescindible per tal de garantir els drets i les oportunitats de tothom, sobretot dels més desfavorits, i així intentar pal·liar les grans desigualtats socials que té la nostra societat actual.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.