Quan començar a posar límits?
Posar límits als fills, és bàsicament una qüestió d'actitud dels pares. És a dir, és important que tinguem clar com a pares els valors en els quals volem educar els nostres fills, ja que aquests valors ens portaran a establir les normes i els límits que regiran la nostra llar. Si volem educar en el respecte, no deixarem que el nostre fill pegui els altres nens; si volem educar en l'austeritat, no cedirem a tots els capricis del nostre fill; si volem educar en l'autonomia, insistirem en que el nostre fill reculli les joguines, es vesteixi sol, arregli la seva habitació, etc. Per tant, a la pregunta de quan començar a posar límits, contestaríem que ha de ser un tema inherent al nostre tracte amb els infants, sempre evidentment adequant-nos a la seva edat i situació. Ja de ben petits els nens i les nenes necessiten unes normes bàsiques i clares que els permetin interaccionar amb l'entorn, i necessiten d'uns pares que els ajudin a anar-les incorporant (encara que això suposi aguantar més d'una rebequeria, haver de repetir les coses moltes vegades o mediar en més d'un conflicte). Cal mantenir-nos ferms en el compliment d'aquestes normes, però alhora ser prou flexibles per adaptar-les quan sigui convenient (no exigirem el mateix si el nen està malalt, o és un dia de festa, o torna cansat d'una excursió, etc.). També és important tenir present que, en la mesura del possible, cal explicar el perquè dels límits que posem ("has d'anar a dormir a les 21:00h perquè si no demà tindries son a l'hora d'anar a l'escola") i evitar al màxim el "ho has de fer perquè ho dic jo". Al principi l'infant farà les coses a demanda nostra, però poc a poc, a mesura que vagi creixent, és important que vagi internalitzant i fent-se seu aquest conjunt de normes per tal d'anar esdevenint autònom. Arribarà un moment que pactarem amb el fill els límits i això també l'ajudarà a fer-se'ls seus i complir-los.
Una reflexió final: els límits són necessaris pel desenvolupament harmoniós de l'infant perquè li donen seguretat i protecció i són una referència a tenir present quan afronta situacions noves. Així mateix, acceptar que existeixen límits als seus desigs, fa que l'infant vagi sent capaç de tolerar i superar la frustració que això li suposa; i l'ajuda a desenvolupar l'autocontrol. Sabem que l'acceptació dels límits és costós i que s'ha d'aprendre... i qui hi ha millor que els pares per iniciar l'infant en aquest aprenentatge?
Voleu saber-ne més?
- DELAROCHE, P. (2006): ¡Padres, atreveos a decir "No"! Barcelona: Editorial De Vecchi.
- NITSCH, C. - SCHELLING, C. von (1998): Límites a los niños: cuándo y cómo. Barcelona: Ediciones Médici.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.