Compartint Memòria
El projecte Compartint Memòria, és un projecte impulsat pel Consorci d'Educació de Barcelona i la Fundació Uszheimer, que ha comptat amb la col.laboració del GREM de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.
L' autora és Mireia Páez Sánchez. Membre de la oficina d'Aprenentatge Servei de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i col.laboradora del Grup de Recerca d'Educació Moral (GREM) de la mateixa universitat.
Compartint Memòria és una experiència d’aprenentatge servei que s’ha posat en marxa per crear espais de trobada intergeneracionals que permetin apropar els infants a les malalties neurodegeneratives i els permetin també ajudar a les persones que les pateixen. El projecte s’emmarca en una dinàmica en què els infants són els responsables de realitzar un servei a la comunitat i són els protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge.
Els projectes intergeneracionals
Els canvis en les estructures socials i familiars de les últimes dècades han provocat una distància cada cop més evident entre persones de diferents generacions: els infants i els avis comparteixen pocs moments de convivència i intercanvi. Per això, un repte urgent és promoure les relacions intergeneracionals.
Compartint Memòria neix amb la finalitat de crear moments de trobada entre persones de diferents edats que protagonitzen un mateix projecte, tot i viure realitats quotidianes diferents. Les persones ens construïm quan ens relacionem: els avis tenen una companyia engrescadora i reben un regal homenatge a la seva història de vida; els infants viuen una experiència única per al seu creixement personal i gaudeixen acompanyant als avis.
L’Aprenentatge Servei
Compartint Memòria és una experiència d’Aprenentatge Servei, una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat.
L’Aprenentatge Servei entén que l’educació ha d’estar estretament lligada a les necessitats reals i quotidianes de la societat i per això Compartint Memòriaproposa la participació dels infants en una dinàmica que millora el quotidià d’un grup d’avis malalts d’Alzheimer. A més, proporciona les eines necessàries als seus participants per generar aprenentatges significatius defensant que les coses que es fan adquireixen més sentit pels infants quan són útils i s’aprecia el seu valor social. Durant tot el procés, els participants coneixen la finalitat de les seves accions i són conscients dels coneixements i aprenentatges que adquireixen. La reflexió és transversal al projecte i es produeix abans, durant i després de l’acció.
 |
| Els protagonistes |
En el projecte Compartint Memòria han participat 10 alumnes de l’escola Mas Casanovas que fan reforç escolar i deures a l’IES Joan Brossa en el marc del projecte Èxit del Consorci d’Educació de Barcelona. Durant el projecte han estat acompanyats per les amigues grans, responsables de fer el reforç escolar, i per les amigues de la lectura , responsables de dinamitzar moments de lectura i comprensió individualitzada (Les Amigues grans i amigues de la lectura són el nom que reben les persones que ajuden als nois i noies que participen en el programa "Èxit a fer els deures i a llegir millor").
Per altra banda, han participat set avis i àvies malalts d’Alzheimer que passen el dia al centre d’Horta de la Fundació Uszheimer fent activitats de psicoestimulació per treballar la memòria i totes les funcions cognitives que encara estan preservades. Els malalts d’Alzheimer han estat acompanyats en totes les sessions pels educadors i educadores que treballen al centre de dia.
Metodologia de la investigació
Per recollir la informació i ordenar les dades s’ha dut a terme un estudi etnogràfic amb la finalitat de descriure i analitzar les fases del projecte. Aquest mètode d’investigació proposa la observació directa i la participació de l’investigador en tots els espais i moments de l’experiència.
Compartint Memòria s’ha posat en marxa durant el mes de març del 2012, període en el qual s’han recollit les dades necessàries per l’elaboració del diari de camp. Durant les deu sessions d’una hora, s’han fet les observacions directes i s’han pres notes de tot el que passava a la sala. El diari de camp ha estat la base per la redacció d’un text que sistematitza l’experiència i ordena les fases del projecte: la sensibilització, els moments de coneixença, les entrevistes, l’elaboració dels obsequis, la cloenda i la sessió per compartir el projecte a l’escola.
Sessió de sensibilització
El primer moment del projecte és una sessió informativa i de sensibilització a càrrec de tècnics de la Fundació Uszheimer. Amb una breu introducció sobre el que és l’Alzheimer, el responsable de la sessió explica als infants que els malalts es desorienten en l’espai i el temps, pateixen alteracions de comportament, tenen problemes per dur a terme pràctiques senzilles com vestir-se o menjar i els costa reconèixer alguns objectes comuns i persones. Per acabar la sessió, els responsables conviden els infants a conèixer alguns avis i àvies al centre de dia. En el moment de marxar, semblen convençuts que sabràn fer el que se’ls demana i que es divertiran. Tots estan contents!
Moments de coneixença
El segon moment del projecte és la coneixença entre els avis i els infants. Per començar la tarda, els participants seuen en cercle i fan una ronda de presentacions personals. Després, els infants i els avis compartiran una estona jugant al dòmino. Els avis han d’explicar als infants el funcionament i les normes del dòmino; els infants han de supervisar el joc d’alguns avis perquè a vegades s’equivoquen amb els números o es despisten en els torns. Durant tota la tarda, els avis es relaxen i els infants se senten còmodes jugant al dòmino. Ningú no es cansa ni sembla tenir ganes de plegar tot i que arriba l’hora de marxar.
Les entrevistes
La següent fase del projecte és el moment en què els infants han de fer de periodistes. De forma individual o per parelles, porten algunes preguntes preparades i prenen nota de tot el que responen els avis. Durant la tarda, les diferents parelles i grups que hi ha a la sala parlen de les seves professions, dels jocs de la infància, de la vida al poble, de la guerra civil espanyola, dels bombardejos de la ciutat de Barcelona, de les tardes d’òpera al Liceu o dels balls nocturns en alguns locals de la ciutat.
En el moment del comiat, un avi que esta envoltat d’alguns nens i nenes fa un comentari que provoca els riures i somriures de tots: “Estudieu molt!”. Ho diu amb energia, el dit aixecat i molt seriosament. En pocs segons, deixa anar un somriure, mira al seu entrevistador i li pica l’ullet.
Elaboració dels obsequis
Durant la tercera fase del projecte, els infants han de fer dues tasques: escriure la història de vida de l’avi que vàren entrevistar i confeccionar una caixa de records per regalar-li. Per començar la sessió, els alumnes es concentren en la lectura lenta i curosa de les seves anotacions. Alguns fan una lectura en veu baixa, altres subratllen els apunts i els ordenen. Després d’escriure la història de vida, els infants han de recordar com es van sentir fent l’entrevista als avis i afegir un paràgraf al redactat. Alguns esbufeguen amb aquest últim exercici de reflexió personal. Al final, coincideixen tots a dir que l’experiència ha estatagradable i divertida perquè els avis van explicar històries interessants i gracioses.
La segona tasca és l’elaboració de les caixes de records. En pocs minuts, l’aula es converteix en un espai de bones idees per fer manualitats i els alumnes fan algunes proves amb el material que disposen. Tothom té feina, cadascú utilitza tècniques pròpies i cuiden fins l’últim detall de les seves creacions. No se’ls hi escapa res i celebren amb satisfacció els resultats obtinguts: “Sóc un artista!”.
La cloenda
La següent fase del projecte és la cloenda, moment en què els participants visiten el centre de dia, fan una lectura pública dels seus escrits i entreguen les caixes dels records com un regal per als avis. És un dia especial, hi ha nervis i molta expectació.
Al centre de dia també tenen un record pels infants: una llibreta i un bolígraf per fer totes les anotacions necessàries de les seves futures entrevistes. Per acabar, berenen junts al centre de dia. Hi ha sucs, galetes i ous de xocolata en unes safates que els infants passegen per la sala per a que tots els avis puguin agafar alguna cosa. Tots comenten anècdotes de les històries de vida i senyalen els detalls més emotius de les seves caixes de records.
Compartir el projecte a l’escola
L’última fase de l’experiència té lloc quanels infants expliquen als companys de l’escola la seva vivència amb els avis. Els alumnes s’han organitzat per exposar-ho davant dels seus companys i cadascú explicarà una part de l’experiència. Els companys escolten atents i al final fan preguntes per resoldre algunes curiositats. Els nervis s’acaben de passar quan els alumnes descobreixen que les preguntes dels seus companys són fàcils de respondre perquè ells han esdevingut experts en això d’estar amb avis i àvies que tenen Alzheimer. Per tancar la sessió, porten algunes fotos de les caixes de records i tots junts fan un pòster per penjar a l’aula.
Al final, tothom marxa satisfet. Aquesta estona amb els companys de classe ha estat un acte de reconeixement per la bona feina i de celebració per l’èxit obtingut.
Anàlisi de l’experiència i reflexions
Els projectes d’aprenentatge servei tenen com a denominadors comuns l’aprenentatge i el servei: Compartint Memòria vetlla per al desenvolupament d’aprenentatges curriculars i de competències, el creixement personal dels infants i la pràctica de valors. Per altra banda, l’experiència ha creat una dinàmica de servei a la comunitat amb l’objectiu de millorar una realitat social concreta.
Tot i que és difícil posar nom, quantificar i avaluar els aprenentatges adquirits, en el desenvolupament del projecte són evidents algunes pràctiques curriculars, com la comprensió oral, la redacció, la lectura, la creació plàstica i l’adquisició de coneixements sobre una malaltia neurodegenerativa. També s’ha fet palesa la pràctica de valors com el respecte, la companyonia, la responsabilitat i l’afecte.
El servei és recíproc perquè els alumnes de l’Èxit fan companyia als avis, els ajuden en algunes activitats que exerciten la seva memòria i potencien el sentiment de la gent gran com un col•lectiu socialment útil. Per altra banda, els avis donen a conèixer la seva malaltia i ofereixen una imatge valuosa de la gent gran.
En definitiva, el projecte Compartint Memòria proposa la participació de petits i grans en un temps i un espai de convivència que ens permet abordar problemes socials comuns i transformar l’entorn a partir de les experiències pròpies, gaudint de les relacions humanes i compartint els processos de creixement personal d’uns i altres.
Post-escríptum
Uns mesos després d’acabar l’experiència, ens trobem amb les persones de la Fundació Uszheimer per intentar donar continuïtat a les activitats intergeneracionals entre joves i malalts d’Alzheimer. Després d’intercanviar impressions, un dels especialistes de la Fundació va dir: “Sabeu? Els malalts ens han preguntat quan tornaran a reunir-se amb els nois i noies de les escoles. No és normal que persones amb la seva afectació recordin aquestes coses. En realitat només ho recorden si els fets van associats a emocions intenses. Això vol dir que el contacte amb els joves va ser una vivència excel•lent per a les àvies i avis, que els va ajudar amb la malaltia i els va tocar el cor. Ho hem de repetir.” Sí, ho hem de repetir i ho hem d’ampliar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.