REFLEXIONS ÈTIQUES DES DE L'EDUCACIÓ SOCIAL ENTORN L'ÈTICA I LA LLENGUA per Marc Barnolas Vilamala

LA LLENGUA COM A FENOMEN D'INCLUSIÓ I/O EXCLUSIÓ

Des de fa temps que tinc ganes d'escriure literatura en clau d'acció social entorn la llengua, els seus usos i les seves potencialitats. Darrerament, han anat passant al meu voltant tot d'aconteixements que han enaltit aquesta comesa, encara que la motivació ja venia d'abans. Potser perquè des de jove he tingut sempre una mirada especial per a la llengua, però sobretot, si tinc unes ganes devotes de fer-ho és perquè com una ONG, vull intentar sensibilitzar per tal de passar de l'ignorància a la consientització tot explicant i analitzant una situació de la meva vida quotidiana. En resum, vull reflexionar èticament i escriure sobre llengua des de l'òptica de l'educació social per tal de deixar un llegat escrit de pràctiques que des de la meva concepció d'entendre la praxis social, són poc favorables a la inclusió i la cohesió social.

Ja fa uns anys que alguns dilluns al vespre vaig amb els amics a comprar xauarmes a un comerç «döner kebab» situat prop de casa meva, al barri del Remei de Vic. Després de diversos dies d'anar-hi a comprar xauarmes, pites i samoses m'he adonat d'un pràctica que sovint és dona en la relació entre els clients i els responsables del restaurant de menjar ràpid; força clients és dirigeixen en castellà als responsables del comerç, encara que la llengua que parlen entre clients és la llengua catalana. Sorprès de veure-ho tant sovint, vaig començar a pensar en el perquè és donava aquesta pràctica. Primer vaig pensar: -potser ho fan perquè al país d'origen dels treballadors és parla el castellà?- Però seguidament ho vaig descartar perquè un dia em van explicar els responsables que van emigrar de grans de l'Índia i jo ser que en aquest país és parlen moltes llengües però el castellà no. Després vaig pensar: -calla potser ho fan perquè els coneixen personalment i saben que no dominen ni l'anglès, ni el català?- Però acte seguit em va semblar entendre que molts cops era la primera vegada que ambdues persones interactuaven. Amb tot, vaig arribar a una nefasta conclusió: els hi han parlat amb castellà perquè els han considerat persones nouvingudes i és clar, havien de canviar la seva llengua natural per dirigir-s'hi.

No obstant, si analitzem bé aquesta pràctica, que és una cosa petita i senzilla però que jo constato de forma habitual, veurem que darrere tot això s'hi amaguen moltes coses poc ètiques que cal que tinguem en compte. La primera cosa que em va semblar veure amb els meus ulls d'educador social, va ser que aquest fet el podem concebre com una pràctica incapacitadora, dit en altres paraules, aquestes persones que van canviar de llengua al moment d'interelacionar-se estaven tenint una conducta paternalista que actua com a barrera en l'acomodació cultural i els intercanvis fluids.

Un altre cosa que vaig descobrir va ser que negant l'accés a la llengua pròpia del territori (en aquest cas la llengua catalana) aquestes persones podien estar contribuint a crear una societat dividida entre ciutadans de primera i de segona i per tant, una societat excloent. Tanmateix, sorprès per la perversitat que s'amaga subtilment rere l'hàbit de canviar la llengua amb persones nouvingudes, vaig començar a pensar: -això només ho fan alguns catalanoparlants o també passa a altres llocs del món?- Després de buscar per Internet sobre el tema, la resposta va ser força clara. Es veu que és força excepcional en altres comunitats comparables d'estats democràtics que les persones canviïn la llengua en la seva interacció amb les persones nouvingudes, com així ho explicava un document de la Plataforma per la Llengua que vaig trobar en línia. La pregunta era: «En quina llengua habitual creus que els suecs, suïssos, alemanys o danesos és relacionen en els seus països davant les persones nouvingudes? Amb la llengua natural del territori» i seguidament en feia una explicació fàcil de sintetitzar, canviar la llengua davant les persones nouvingudes és una conducta que condemna a aquestes persones a portar l'etiqueta d'immigrades i al mateix temps, representa una barrera en l'accés d'aquestes a la comunitat lingüística.

Llavors va ser quan hem vaig adonar que aquest fet excepcional, només passava a Catalunya. Caram, caram vaig pensar. -I com és això?-. Fent recerca sobre el tema vaig trobar la resposta a un article de la Patrícia Gabancho titulat «Immigració i llengua».L'autora en el seu article, ens parlava bàsicament de dos problemes que contribueixen a què aquesta pràctica és doni. El primer, el complex de la societat catalana i de la seva gent en relació a les persones nouvingudes, l'idea aquella de que el català és una nosa afegida en la gestió del seu procés migratori i amablament els hi estalviem per facilitar les coses. El segon, «l'agressivitat constant de la comunitat espanyola envers qualsevol possible avenç del català», ja que aquesta ens fa sentir més febles lingúísticament parlant i per això, ens sentim poca cosa i canviem de llengua perquè concebem la nostra com a minoritària. D'aquesta manera, podem dir que entre complexes i prejudicis que tenim els catalans cap a nosaltres mateixos i també cap a les persones nouvingudes i amb l'afegitó de la voluntat homogeneïtzadora de l'Estat Espanyol, ha estat amb els anys que alguns catalanoparlants han agafat la mala pràctica de canviar de llengua al moment de relacionar-se amb persones nouvingudes.

Tanmateix, ara que ja hem vist que canviar de llengua davant les persones nouvingudes pot ser un factor excloent, vull que reflexionem sobre els avantatges i les potencialitats d'ambdues llengües, el català i el castellà, en relació a les persones nouvingudes. Com bé diu l'educador social i pedagog Gerard Orriols al seu article «La llengua que inclou», allò que permet que les persones ens comuniquem, ens entenguem i puguem compartir la vida comunitària, és el llenguatge. La llengua doncs, és l'element que vehicula la ciutadania catalana. Però és clar, en una societat diversa que fa temps acull persones nouvingudes i que tendeix més cap a un model intercultural que no pas multicultural, vosaltres direu:-i quina llengua hem de fer servir per entendre'ns tantes persones diferents?-. Doncs segurament, la resposta seria la llengua natural del territori com passa a molts llocs del món que aquesta actua com a vehicle d'acomodació i cohesió. Per exemple, l'empresari Ramon Carranza ens explica al seu article «Quins són els avantatges de parlar l'holandès a Holanda» que parlar holandès a Holanda comporta tot un seguit d'avantatges que no comporten l'anglès o altres llengües. Ell ens diu que si per motius professionals has d'anar a viure Holanda , el fet de parlar holandès et proporciona un coneixement directe i immediat de la realitat del país i al mateix temps et permet gestionar amb èxit les necessitats de la vida diària així com també, et serveix per adquirir informació de tot allò que t'afecta com a ciutadà holandès. De la reflexió que fa l'autor al seu article podem treure'n la següent afirmació, a Holanda relacionar-se en holandès té més avantatges que fer-ho en anglès.

Així doncs, la pregunta següent que se'm va acudir després de llegir el seu article complert va ser: -A Catalunya, quina diferència hi ha en què davant una persona nouvinguda parlem en català o en castellà?-. La resposta la vaig trobar en una entrevista feta a Asmaa Aouattah, nouvinguda a Catalunya del Marroc. Ella afirmava que al moment en què la gent se li va dirigir en català, el seu món es va eixamplar, és va fer més gran. En aquesta entrevista, la protagonista explica que per tal d'aconseguir amb èxit el seu procés d'acomodació a la societat catalana, és totalment imprescindible que tothom tingui la predisposició d'adreçar-s'hi i contestar les seves preguntes en català, ja que d'aquesta manera segons la seva opinió, les persones immigrades poden començar a sentir-se catalanes. D'aquesta manera, podem dir que sí que és diferent a Catalunya parlar en català o en castellà a una persona nouvinguda i és que fer-ho amb una llengua o un altre pot significar i transmetre moltes coses. -Quines?-. Doncs la primera que se'm va acudir reflexionant ètica i educativament sobre la qüestió és que parlar en català a les persones nouvingudes vol dir donar oportunitats, ja que els itineraris socials del català són diferents al del castellà. Patrícia Gabancho al seu article «Immigració i llengua» ens ho explica molt bé. Ella que va néixer a l'Argentina i la seva llengua materna és el castellà, ens diu que si parlem al castellà amb les persones nouvingudes contribuïm a la seva consagració com a immigrants. De totes formes el què ens bé a dir l'autora és que dirigir-nos a elles amb castellà fa que les conduïm a l'estancament i que en canvi fer-ho en català els serveix per ampliar el seu horitzó de desenvolupament. La segona és que parlant en català a les persones nouvingudes contribuïm a fer créixer el nombre de persones que entenen per activa o per passiva que parlar català és natural si és viu a Catalunya i en conseqüència, contribuïm a fer-los entendre que la llengua els pot servir com un gran vehicle d'acomodació social. 

Finalment, un cop fetes totes aquestes reflexions és quan pren forma el títol de l'article doncs la llengua pot ser un fenomen d'inclusió i/o d'exclusió i cal que com a futurs educadors socials ho tinguem present. Qualsevol de les reflexions fetes en aquest article ens serveix per entendre que si mai estem treballant dia a dia, colze a colze amb persones nouvingudes, si ens dirigim a elles en català els estarem dient una cosa i si ho fem en castellà una altre. Alerta, tinguem-ho present, quan ens hi referim en català podem està promovent l'inclusió i quan ho fem en castellà podem facilitar-ne l'exclusió. En definitiva, que si volem ser educadors socials èticament exemplars cal que tinguem en compte que deixar de parlar en català a les persones nouvingudes per fer-ho en castellà, és una pràctica excloent, incapacitadora, paternalista i gens ètica i/o educativa. A partir d'aquí que cadascú faci el que vulgui però ja esteu avisades.

FONTS CONSULTADES:

CARRANZA, Ramon. Quins són els avantatges de parlar holandès a Holanda?.[en línea]. Disponible a: http://www.cercle21.cat/butlleti/06/carranza.html

GABANCHO, Patricia. Immigració i llengua: de què parlem quan parlem d'integrar?.[en línea]. Disponible a: http://www.cercle21.cat/butlleti/06/gabancho.html

InformeCat, 50 dades sobre la llengua catalana, 2012.Plataforma per la Llengua.[en línea]. Disponible a: http://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/2559/informeCAT.pdf

ORRIOLS, Gerard. La llengua que inclou. [en línea]. Disponible a:http://www.social.cat/opinio/2870/la-llengua-que-inclou

http://mondecapacitats.blogspot.com.es/2012/05/reflexions-etiques-des-de-leducacio.html