LES PERSONES SENSE LLAR

"¿Qué sabes tú de lo que fue mi vida? Ahora sólo ves estos últimos años que son como la empuñadura de un cuchillo clavado hasta el final de mi costado." Ángel González

Qui són les persones sense llar? Quines són les causes d'aquest fenomen? Quants sense sostre hi ha a Barcelona? I a Espanya? Quins problemes de salut tenen? Què fan per menjar? Per què s'han quedat sense amics ni família? En aquesta pàgina web pretenem donar pistes i suficient informació al respecte, però no et quedis amb les xifres i les estadístiques.No oblidis que darrera cada història vital hi ha una persona. Recorda al frase del poeta: "Qué sabes tú de lo que fue mi vida?"

Arrels Fundació sosté el criteri de la FEANTSA , Federació Europea d'Associacions que Treballen amb Persones Sense Llar, i utilitza preferentment el terme 'sense llar' i no 'sense sostre'. En utilitzar aquest segon concepte, posem l'accent en l'absència d'un sostre, mentre que quan ens referim a una persona sense llar, l'èmfasi està en l'aspecte vivencial, familiar, cultural i assistencial. Per tant, ens referim a persones que han perdut més que un espai per viure i es troben sense lligams afectius ni recursos.

Segons l'Institut Nacional d'Estadística, en l'enquesta publicada el desembre del 2005 i que fins ara és l'únic estudi fet a l'Estat amb una mostra àmplia i representativa de la població en situació de sense llar, el perfil d'aquest col·lectiu és:

Unes dades:

• el 83% són homes, l'edat mitjana és de 38 anys i els seus ingressos regulars són de 302 euros al mes.
• el 37,5% porten més de tres anys sense allotjament propi, i la meitat busca feina
• el 14,2% practica la mendicitat
• el 46% tenen fills
• el 30% són abstemis i mai han consumit drogues
• el 64.8% tenen estudis secundaris i el 13,3% estudis superiors
• el 17.5% rep prestacions públiques
• el 51,8% són espanyols i el 48,2 són estrangers.

Perfil tradicional d’una persona sense llar:

L'experiència ens demostra que tothom pot veure's implicat en una situació de sense llar, malgrat que sempre ho veiem com una circumstància externa que mai ens afectarà.

• home
• d’edat adulta i avançada
• solter
• amb problemes d’alcoholisme
• d’origen social desafavorit i de baix nivell formatiu i educatiu

Nous perfils de les persones sense llar:

• homes adults separats o divorciats
• homes joves amb problemes familiars
• homes i dones joves i adults drogoaddictes o exdrogoaddictes
• dones joves i adultes que han patit maltractaments, separacions o divorcis
• de major nivell educatiu i cultural
• malalts mentals 
• immigrants

En relació a la principal font d'ingressos:

• en un 21% dels casos es desconeix quina és la font d'ingrés
• en un 19,9% és el treball
• en un 7,4 de la venda d'objectes o la prestació de petits serveis
• en un 14,2% del que dóna la gent del carrer
• en un 9,2% d'amics i coneguts, i en un 7,2% de la famíla
• les pensions contributives en les seves diferents modalitats són la principal font d'ingrés en un 7% dels casos
• les pensions no contributives (PNC) ho són en un 5% dels casos, i la renda mínima d'inserció (RMI) ho és en el 4%
• queda un 5% que tenen com a principal font d'ingrés altres prestacions, ONG, o bé no tenen ingressos

Davant la percepció generalitzada que les persones sense llar sobreviuen gràcies als ajuts públics, les dades de l'INE ens diuen que en un 27,3% dels casos, la principal font d'ingrés prové de la seva pròpia activitat: treball, venda d'objectes, etc. L'entorn proper (família, amics i coneguts) esdevé la principal font d'ingrés per al 16,4% dels casos, i la mendicitat ho és en el 14,2% dels casos. De la resta, destaca un 21% de qui no es coneix la seva principal font d'ingrés.

Només un 16% te ingressos gràcies als ajuts públics.

La RMI (Renda Mínima d'Inserció) i la PNC (Pensions No Contributives), que són els ajuts públics més específics de lluita contra l'exclusió, suposen la font d'ingrés per a les persones sense llar en un 9% dels casos. Les pensions contributives (jubilació, invalidesa. viduïtat i atur) ho són en el 7%.

En relació a l'import d'aquests ingressos:

• el 49,6% percep fins a 300€ mensuals
• el 10,9% entre 301 i 450€
• el 8,9% percep entre 451 i 600€
• el 6,4% més de 600€
• no sap o no contesta el 24,1%

Les dades es refereixen a l'any 2005. Aquell any, el cost mitjà en una pensió econòmica al casc antic de Barcelona era de 14,26€ la nit, 428€ al mes. Un àpat (dinar o sopar) costava 5,39€ 323 al mes. Una persona que estigés al carrer, necessitava com a mínim 751€ mensuals per poder menjar dos àpats al dia i dormir sota teulada. Per contra, més del 70% de les persones tenien uns ingressos inferiors a aquesta xifra.

Per què una persona acaba al carrer? Causes del fenomen:

• Una separació matrimonial és motiu suficient per acabar vivint al carrer?
• I la pèrdua del lloc de feina?
• I una malaltia?
• I la falta de recursos econòmics?
• I un trastorn mental o una addicció?
• I la mort d'una persona estimada?
• I la poca formació...?

D'entrada, cap d'aquestes raons són motius suficients per viure una situació d'exclusió social, però si algunes d'aquestes circumstàncies s'encadenen en un mateix periode de temps és més possible patir un desequilibri personal. Cal entendre que el procés d'exclusió és dinàmic i multidimensional; és a dir, una persona no acaba al carrer d'un dia a l'altre, sinó que la seva situació es va deteriorant amb el temps. Per altra banda, és multidimensional perquè és la confluència de factors que origina una situació d'exclusió. Per exemple:

• una persona gran, amb poca formació que es queda sense feina i vidu alhora
• una dona amb problemes de malaltia mental sense família
• un jove amb problemes d'addiccions a qui han desnonat
• una persona sense recursos econòmics a qui diagnostiquen una malaltia. 

Les xifres

• Europa

Segons l'informe extraordinari del Síndic de Greuges "El fenomen sense llar a Catalunya: persones, administracions i entitats" (2005), hi ha 18 milions de persones afectades per l'exclusió residencial, de les quals 2,5 milions són sense llar (persones que dormen al carrer o en albergs d'emergència d'estada limitada)

• Estat espanyol

Segons l'Instituto Nacional de Estadística (2005), s'estima que hi ha 19.000 persones sense llar a l'Estat.

• Catalunya

Segons l'estudi realitzat pel Departament de Benestar Social l'any 2001 per encàrrec del Parlament de Catalunya, hi ha 8.043 persones sense llar repartides en 225 municipis.

• Barcelona

Segons la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), que al 2011 va organitzar un recompte nocturn de persones al carrer, “s’està produint un increment progressiu del nombre de persones sense llar” a Barcelona. A la ciutat s'estima que hi ha 2.891 persones sense llar: 838 dormen a la via pública, 1.258 ho fan als recursos residencials de l’administració i les entitats socials, i 695 persones viuen a assentaments. Es tracta d'un 32,1% més de persones que fa quatre anys.

Quants diners es destinen a solucionar aquest problema?

Segons l'estudi de Pedro José Cabrera Cabrera, La acción social con personas sin hogar en España, editat per Cáritas Española i per la Universidad Pontificia Comillas de Madrid l’any 2001, el pressupost per aquesta tasca a l'Estat espanyol és força pobre. En una aproximació genersosa, es calcula que es dediquen prop de 60 milions d’euros (10 mil milions de pessetes) a atendre les persones sense llar. Això significa que la xarxa disposa d’entre 15€ (2.400 ptes.) i 19€ (3.100 ptes.) al dia i per persona sense llar per cobrir totes les despeses (des de l’alimentació, la roba i l’allotjament, fins a les despeses generals de manteniment i de personal).Els fons públics només cobreixen el 54% d’aquesta quantitat. La resta s’obté de la generositat dels particulars (42%) i, fins i tot, de les aportacions que realitzen els propis afectats (1’1%), la contribució dels quals és pràcticament igual a la que realitzen les empreses (1’25%).

Textos:

Més documents

https://www.arrelsfundacio.org/ca/que-sabem/sense-llar