Transtor Límit de la Personalitat TLP Descripció i evolució per Ramon Torra Martí
Els Trastorn límit de la personalitat s’inicianormalment a l’adolescència o al principi de l’edatadulta i es caracteritza per un patró persistent d’inestabilitat en les relacions interpersonals, l’afecte i l’autoimatge, alhora que un escás control dels impulsos.
Les àrees de la persona que es veuen més afectades són les següents:
- Àrea emocional: ansietat, irritabilitat, ira i la seva expressió a través de respostes emocionals canviants i excessives, i descompensacions depressives.
- Àrea interpersonal: relacions caòtiques, intenses i difícils. Importants esforços per evitar l’abandonament.
- Àrea conductual: conducta impulsiva, abús de drogues, conductes bulímiques, delictives, promiscuïtat sexual. Conducta suïcida i parasuïcida.
- Àrea cognitiva: desregulació del pensament, fenòmens de despersonalització, dissociació, etc. Episodis psicòtics.
- Problemes d’identitat: falta de sentit de si mateix, sentiments de buidor, dubtes al voltant de la seva identitat.
Etapa inicial: Atès que l’adolescència és una etapa de la vida en què la inestabilitat emocional i de conducta són molt habituals, s’identifiquen alguns indicadors que poden ajudar a detectar la població adolescent en risc de patir un trastorn com el TLP: mala adaptació social i escolar, comportaments antinormatius i dissocials, dèficit en la regulació dels afectes, elevada impulsivitat, temptatives de suïcidi repetides i depressions greus.
Inici de la vida adulta: Apareixen les primeres crisis emocionals intenses. L’elevada inestabilitat i impulsivitat fan que es vegi qüestionada l’autonomia personal i apareguin conflictes amb l’entorn en general. En aquest moment és quan es fan les primeres consultes, sovint als serveis d’urgències.
Vida adulta: S’observen dos processos evolutius diferenciats:
1) Millora simptomàtica, malgrat que la persona presenta un cert desajust psicosocial (familiar, laboral, etc.). El deteriorament no és progressiu, la persona s’estabilitza i això li permet assolir prou autonomia personal i social.
2) Persistència de la simptomatologia. En aquests casos el desajust personal, familiar i social es manté i s’agreuja. Apareixen implicacions familiars (pèrdua de vincles, desgast familiar), socials (habitatge, treball), sanitàries (consum de tòxics), legals (arrestos), etc.
*Extracte del Quadern de Salut Mental sobre TLP del CatSalut. Coautor: Ramon Torra
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.