´S´ha establert una identificació falsa entre malaltia mental i violència´
El voluntari d'Obertament explica com una percepció social errònia afecta els malalts
 |
| Daniel Ferrer forma part de l´equip de sensibilització d´Obertament |
Activista contra la discriminació dels que tenen malalties mentals. Convida els afectats a no mossegar-se la llengua i a parlar-ne obertament
Daniel Ferrer dóna la cara en aquesta entrevista per contribuir a combatre l'estigma que pateixen les persones que han tingut algun problema de salut mental. És un activista d'Obertament, un front comú d'entitats, unides pel desig de lluitar contra la discriminació i que a Manresa té el suport del projecte Mosaic.
Què és Obertament?
És un projecte que neix a partir de l'aliança dels principals agents de la salut mental de Catalunya, que uneixen esforços per lluitar contra l'estigmatització de les persones amb un problema de salut mental.
I com es fa això?
Dintre del programa hi ha persones que s'hi dediquen professionalment i voluntaris, com és el meu cas. Estem dividits en equips, un és el d'Alerta Estigma, que està amatent dels missatges denigrants sobre la malaltia mental, també es fa feina de sensibilització per formar estudiants, col·lectius de metges, bombers, policies, periodistes... Una altra línia de treball és la de portaveus, que donen testimoni de la seva experiència.
Posi exemples d'una imatge negativa sobre la salut mental que fa que es dispari l'alerta.
En un espectacle de circ un personatge sortia i cridava al públic: "sóc bipolar i els vull matar a tots!". Un altre exemple, a l'espectacle Psicòtic, es presentava un manicomi amb gent que eren zombis i advertien que s'havia escapat "un malalt perillós". És inacceptable.
Considera que aquests missatges són perjudicials?
Sí, ho considerem. S'ha establert una identificació entre violència i malaltia mental que és falsa. Si hi ha el 4% de persones violentes en el conjunt de la societat hi ha el 4% de persones violentes amb problemes de malaltia mental, igual que si tinguessin problemes de fetge. Ja hi ha prou entrebancs per anar inventant-nos-en d'altres.
En quin sentit un malalt mental està estigmatitzat?
Bàsicament perquè pot perfectament tenir una família, treballar i tenir una una vida, encara que hagi de lluitar amb desavantatge. Pot fer-ho, però topa amb un estigma que no l'ajuda, sinó tot al contrari.
Vostè el pateix?
Importa, això? Perquè hi ha depressions, trastorns bipolars, esquizofrènia, trastorn obsessiu compulsiu, trastorn per estrès posttraumàtic, trastorn per dèficit d'atenció, anorèxia, bulímia... Una de cada quatre persones tindrà un trastorn de salut mental al llarg de la seva vida. O sigui que el malalt mental som nosaltres mateixos o la nostra família o el veí o el company de feina. No són els altres, amb una etiqueta. No obstant això, el 18% de la població considera que les persones amb trastorn mental són perilloses, el 28% no entrevistarien una persona amb malaltia mental per a una feina i la meitat de les notícies relacionades amb problemes de salut mental són d'assassinats.
Alguna cosa falla.
Sí, alguna cosa falla i aquests errors afecten, per exemple, un col·lectiu com el dels esquizofrènics, en què el 10% s'acaben suïcidant, ho veuen tan cru que es treuen la vida en un percentatge molt més elevat que la mitjana de la població. Nou de cada deu malalts mentals estan desocupats, amb tot el que això suposa.
Això és alarmant, és gravíssim, així que potser no cal afegir-hi patiment, oi?
Entenc que el missatge és que els malalts mentals no són els altres.
Una depressió pot afectar un nano de 15 anys o un avi. Aquí intervé la biologia de la persona, la seva genètica, però també té un gran pes la seva psicologia, com és i com es relaciona amb els altres i no ens podem oblidar del tema d'aquesta entrevista, que és com l'entorn es relaciona amb aquesta persona. Perquè parlem de malalties biopsicosocials.
Per l'experiència que teniu a Obertament, com es percep socialment un malalt mental?
Massa sovint se'l veu com una persona grotesca, maldestra i que es comporta de forma incoherent. Aquesta percepció ja hi és d'entrada, a priori, i topa amb el dret inqüestionable d'una adaptació plena dins la societat.
I els malalts mentals com ho viuen?
La conseqüència d'aquesta imatge social negativa i de la discriminació és que les persones diagnosticades poden arribar a interioritzar aquest estigma social que afecta la seva autoestima i tendir a ocultar la seva situació per vergonya.
Per què el nom d'Obertament?
Perquè hi ha molta estretor de mires. Cal obrir-les. Obrir la ment.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.