Marc teòric. Què són i com es presenten a l’aula les altes capacitats
A la base de les altes capacitats hi ha uns principis que hem d’acceptar si volem ajustar-nos a la complexitat que presenten aquests alumnes. D’acord amb Castelló (2001), l’evolució i maduració de la persona segueix canvis en capacitat de processament i eficàcia al llarg de la vida. Les oportunitats al llarg de la vida seran reguladores de les interaccions entre herència i medi. La configuració de la intel·ligència com a perfil és en si mateixa irregular i per això la seva manifestació es pot veure afectada per un conjunt de factors que pressionen en un context sociocultural.
Així mateix (Martínez i Castelló, 2004; Artiles y Giménez, 2005), cal distingir entre potencial i rendiment. El potencial es relaciona amb les capacitats cognitives i l’estil d’aprenentatge, mentre que el rendiment té relació amb les àrees curriculars i les produccions en un camp concret de l’activitat humana.
L’alumnat que presenta altes capacitats és, igual que també ho és el conjunt de la societat, divers en la manifestació d’un determinat perfil d’excepcionalitat. No tenim dos alumnes amb altes capacitats iguals, ni dos talents acadèmics iguals, com tampoc dins del grup d’un mateix perfil, dues manifestacions iguals. La classificació per perfils només és un mètode de treball que simplifica les eines d’interpretació d’aquesta realitat. L’ús d'aquests és una referència en l’adopció de mesures d’intervenció i d’avaluació educatives.
El model sociocultural atorga molta importància als factors socials i personals sense els quals no podríem interpretar el desenvolupament intel·lectual de les persones. Gagné (1991) considera que el resultat és fruit d’elements catalitzadors de les funcions intel·lectuals com són la motivació, l’autoconcepte, les habilitats socials, el medi familiar i escolar. Són aquests elements els que, degudament valorats, ens permetran aproximar-nos a una proposta pedagògica més ajustada.
Les decisions que es prenguin en la intervenció educativa tindran efectes sobre el futur desenvolupament i manifestació de les altes capacitats. Optar per un o un altre model d’intervenció, des del marc de l’escola inclusiva, ajudarà a l’equilibri emocional, social i cognitiu de l’alumnat. Cada una de les propostes d’intervenció tindrà diferents efectes sobre els components d’aquest equilibri i en funció de les propostes s’obtindran uns determinats resultats. Per això, hem de ser rigorosos i, si em permeteu, escrupolosos en les propostes que fem perquè serem, d’alguna manera, part de la solució i responsables en els resultats obtinguts. Per això, llevat dels casos excepcionals, hauríem d’optar per aquelles propostes normalitzadores que permetin que aquest alumnat s’escolaritzi amb els companys del mateix grup d’edat, adaptant aquells continguts convinguts a partir de propostes d’enriquiment o de compactacions o d’agrupaments parcials en aquelles activitats que així es determini. Malgrat això, que és acceptat per la majoria dels docents, la realitat és que a les aules predominen les propostes d’acceleració (Guirado, 2008).
Què són i com es presenten les altes capacitats
Les altes capacitats són uns potencials cognitius que poden manifestar-se o no segons siguin els estímuls de l’entorn. Hi ha entorns, escolars o familiars, millors que d’altres per a l’emergència dels estils cognitius. Es tracta d’una receptivitat social que ajuda que les funcions intel·lectuals i les variables emocionals facilitin respostes que tenen la singularitat de diferenciar-se de les que donen la majoria de les persones. Les altes capacitats es troben a l’extrem d’un continu, diferenciades de les altres per la qualitat i quantitat de les respostes als estímuls de l’entorn que serveixen per respondre més bé, més ràpidament i de forma més eficaç als problemes que se’ls plantegen. Els alumnes amb altes capacitats utilitzen de forma combinada els recursos de què disposen per resoldre tot allò que amb un únic recurs no seria possible. A vegades, aquesta forma de resoldre els problemes implica l’ús d’estratègies singulars i creatives que no es donen habitualment i per a les quals no estem habituats. Això no vol dir que aquestes no siguin possibles. En tot cas obeeixen a estils cognitius que es diferencien notablement de la resta dels alumnes i que arriben a sorprendre els adults amb qui estan. No per això algunes respostes deixen de ser vàlides, sinó tot el contrari, hi ha respostes compatibles amb procediments diversos. La qüestió és saber acceptar procediments diversos per a estils d’aprenentatges diversos que poden donar lloc a respostes no esperades.
Les altes capacitats es presenten de maneres també diverses. No existeixen dos estils cognitius iguals, i la mateixa diversitat de l’aula ens posa de relleu que el pensament sobre les coses es pot manifestar igualment de forma diferent i vàlida. Serà important que es puguin detectar al més aviat possible.
Ara bé, l’adequació de la resposta educativa dependrà de:
a) el grau de rigor en la valoració efectuada,
b) el moment en què aquesta detecció es porti a terme,
c) la formació i creences del professorat sobre la realitat de les altes capacitats,
d) el posicionament de la família i les expectatives que aquesta tingui del fill/a,
e) el marc legal que regula l’atenció d’aquest alumnat.
Tenim altres elements que poden ajudar a la millor resposta educativa, però les més importants són les que poden oferir les persones amb capacitat d’incidir en l’educació, com són els pares i mares o tutors legals en primer terme, i en segon lloc els docents i els orientadors de centre o dels EAP. La seva contribució és significativa en el grau d’adaptació d’un alumnat a les condicions educatives determinades per l’organització del centre, el seu projecte d’atenció a la diversitat, la creença en l’escola inclusiva i pel fet que s’hagin racionalitzat els mites i els estereotips dels alumnes amb altes capacitats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.