Figura i funcions de l'Educador i l'Educadora Social en l'àmbit educatiu formal

Segons Cristina Laorden, Carmen Prado i Pilar Royo, al seu article "Hacia una educación inclusiva. El papel del educador en los centros escolares", ens citen les següents funcions que tradicionalment ha realitzat l'educador social al context de l'educació formal:

• La coordinació de l'educador social dels serveis socials comunitaris amb els professors dels centres, per tal de fer efectiva una millor detecció de menors en risc i la coordinació del treball que es realitza amb les famílies.
• La participació dels educadors socials dels serveis socials comunitaris o d'altres entitats o associacions en el desenvolupament de programes de prevenció primària i secundària dins dels centres escolars ( prevenció del consum de drogues, educació per a la promoció de la salut, de promoció de la violència, etc).
• La coordinació dels educadors socials de les administracions locals amb la tasca que realitzen els centres en matèria de prevenció de l'absentisme escolar.
• La coordinació dels educadors dels CRAE amb els professors tutors dels menors al seu càrrec.
• La coordinació dels educadors dels centres oberts amb els centres educatius

La funció de l’educador i educadora social dins les diferents institucions educatives ubicades a l’àmbit formal respon a tres línees d’actuació principals:

• Integració dels centres educatius en la vida comunitària dels barris on s’ubiquen
• Mediació entre els professionals del centre, les famílies i els alumnes
• Desenvolupament d’actuacions formatives i instructives amb persones o grups que complementen la formació que oferta el centre educatiu

L’educador social ha d’ésser capaç d’obrir els centres al seu entorn, contribuint a crear una escola que per si sola sigui capaç d’aconseguir la integració i convivència al marc d’una societat cada cop més globalitzada i complexa. Cercant desenvolupar polítiques socials i educatives més amplies i solidàries, que promoguin la igualtat i el benestar de tots els ciutadans i ciutadanes i, de forma més especial encara, d’aquells sectors de població més desfavorits i que més ho precisen.

Actuacions que es duran a terme a través de: l’estudi de les característiques de la comunitat i dels diferents grups que la composen i la coordinació de tots els agents educatius de l’entorn.

L’enfortiment de les relacions educatives entre diferents entitats públiques i privades que treballen en una comunitat amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’educació oferta és un dels objectius principals de l’educador i educadora social (Valls, 2005:1). Doncs a la nostra societat l’educació no depèn només del que succeeixi dins l’espai de l’aula, sinó que cada vegada depèn més dels tots els contextos que envolten els nens i nenes: escola, barri, família, entitats esportives, mitjans de comunicació, centres recreatius, etc.

La seva funció, però transcendeix més enllà d’actuar com a nexe d’unió entre institució educativa i comunitat. Desenvolupa tasques de recolzament al funcionament general del centre, en la millora de processos d’ensenyament i aprenentatge (assessorament i orientació envers l’abordament de diferents problemàtiques, dinamitzar les autoritats de anticipació i formació de la comunitat educativa:associació de pares i mares, associacions d’alumnes i Junta de Delegats, col·laboració amb el Departament d’Activitats Extraescolars per a dinamitzar els processos d’inserció social, cultural i esportiva, ... ) i en el desenvolupament de l’acció tutorial.

Des de l’administració es demanda dels educadors i educadores socials: l’atenció al absentisme escolar, la millora del clima de convivència i reducció de conflictes, el desenvolupament de programes d’apropament, i participació de les famílies als centres i institucions educatives.

Respecte a l’absentisme escolar l’educador ha de possibilitar que tant els joves, les famílies i el centre arribin a una comprensió del problema, i a la vegada, dissenyar i posar a la pràctica accions socioeducatives per tal d’evitar la problemàtica.

Cal destacar que durant aquests processos és important la motivació dels pares, dels alumnes i del compromís amb el aprenentatge dels seus fills, ja que si tenen un paper protagonista i participatiu en el procés, la implicació d’ambdós augmenta, i més quan, les seves propostes educatives o possibles soluciones tenen un reso entre els educadors, i són tractades amb igualtat i respecte. És totalment necessària la interconnexió educativa amb les famílies, ja que són un dels agents principals en el desenvolupament integral del jove. Per tant, és indispensable que l’educador hagi de propiciar una comunicació entre l’escola i la família, fent així la funció de mediador, i sobretot en aquelles situacions que puguin afectar negativament al jove. La possibilitat que l’educador pugui conèixer a les famílies i atendre a les seves demandes, i a la vegada saber com veuen la realitat dels seus fills es fonamental.

L’educador social per tal de fer front a la millora de la convivència i a la reducció de conflictes, l’equip de professionals juntament amb l’educador elaboren un pla d’actuació on es contempla totes les accions que han de desenvolupar els diferents agents de la comunitat ( professors, alumnes, famílies..) i en tots els nivells ( comunitat educativa, professorat, alumnes...).

Una de les altres funcions primordials de l’educador social és la PARTICIPACIÓ en: el disseny i coordinació d’activitats extraescolars, dinamitzant així la vida cultural del centre escolar; en la participació en programes d’assessorament, formació i associació de pares; en la col·laboració del desenvolupament de programes d’educació per a la salut, medi ambient, tolerància i igualtat, pau i altres.

Cal destacar, però, que l’educador i educadora social pot actuar en un centre educatiu com a professional del mateix o bé, com a professional d’altres serveis ciutadans (Serveis Socials, Centres Cívics, Centres de Planificació familiar, ...), a través de diferents accions socioeducatives, plans i projectes.

Les funcions que portaria a terme dins d’aquests centres són les següents:

• Informació de recursos.
• Observar contexts, actituds, comportaments i detectar joves o grups en situació de risc.
• Contactar amb els menors, famílies o grups, observar i recollir informació sobre els problemes relacionals.
• Realitzar una intervenció educativa amb la utilització de tot tipus de recursos.
• Aconseguir una integració dels subjectes a la realitat social.
• Implicar els contexts socials que envolten el jove en el procés educatiu, en les respostes, en les necessitats i els problemes que aquests plantegen.
• Posar en relació els joves i les famílies amb les institucions.
• Possibilitar alternatives.
• Dinamitzar les relacions de convivència

Funcions que reforcen la necessitat de tenir una figura professional com la de l’educador i educadora social dins dels centres; per tal de poder vertebrar la vida als centres i les diferents necessitats i accions que esdevenen en el territori on aquest s’ubica.

Tot i que totes aquestes coordinacions són necessàries i haurien de seguir sent potenciades, han resultat no ser suficients. La separació que tradicionalment s'ha realitzat entre educació no formal, formal e informal i la definició de l'educador social com el professional encarregat de l'educació no formal, ha dificultat la percepció de la necessitat de que l'educador social pertanyi a la plantilla dels professionals dels centres educatius.

http://educaciosocialiambitescolar.wikispaces.com/Figura+i+funcions+de+l'Educador+i+l'Educadora+Social+en+l'%C3%A0mbit+educatiu+formal