CONDUCTES ANTISOCIALS EN LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA

Des de fa un temps, els mitjans de comunicació ens estan alertant de diferents casos de corrupció en la nostra societat. En tots aquests casos, trobem persones adultes que mostren conductes antisocials, com robar o mentir.

Sovint, aquestes persones ja havien manifestat conductes antisocials durant la seva infància, com petits robatoris o mentides als pares. N’és un exemple, el “cas Millet”.

Comportar-nos adequadament segons les normes de la societat és un acte que la majoria de persones hem après en el dia a dia. Què passa quan una persona aprèn a transgredir aquestes normes? Endinsem-nos-hi...

“En Marc és un nen de deu anys que viu a casa seva amb el pare, la mare i dos germans més petits. Era un nen problemàtic, amb excessiva agressivitat, rebequeries i mala conducta a casa i a l’escola. A casa discutia amb la mare, provocava baralles amb els seus germans, agafava diners als pares i amenaçava amb fer foc. A l’escola, tot i que la seva intel·ligència estava dins la mitjana, mostrava uns resultats acadèmics per sota l’aprovat, una conducta alterada i solia mentir. El pare tenia treballs esporàdics i passava molt temps dormint o veient la televisió. La mare treballava a jornada complerta i tenia un historial de trastorns depressius. Els pares, esgotats pel mal comportament del seu fill, van decidir portar-lo a una clínica especialitzada.”

La “conducta antisocial” és un terme que utilitzem els psicòlegs per referir-nos àmpliament a qualsevol conducta que infringeixi les normes socials i/o sigui una acció contra els altres. Les conductes antisocials inclouen gran varietat d’activitats com accions agressives, robatoris, vandalisme, piromania, mentir, absentisme escolar, fugides de casa, o abús sexual; amb independència de la seva gravetat.

Més concretament, el terme “trastorn de conducta” reflecteix els casos en què els nens o adolescents manifesten un patró de conducta antisocial, bé quan existeix un deteriorament significatiu en el funcionament diari a casa o a l’escola, bé quan les conductes són considerades incontrolables per familiars i amics. Sovint aquestes conductes posen el jove en contacte amb diferents agents socials: hospitals, policia, jutjats.

Els estudis indiquen que entre un 2 i un 6% de la població infantil i juvenil pot patir trastorns de conducta. No obstant, cal tenir en compte que la presència de conductes antisocials aïllades és relativament freqüent en diferents fases del desenvolupament normal. Només cal fer atenció, per exemple, en l’elevat índex de petits robatoris que tenen lloc entre la població adolescent.

Existeixen diferents factors de risc que col·loquen al nen sota el perill de conducta antisocial. Exemples d’aquests factors són tenir un humor negatiu, poca adaptabilitat als canvis, reaccionar intensament i amb poc control a les situacions noves, baix rendiment acadèmic i intel·lectual, antecedents familiars de conducta antisocial, càstigs severs, o pautes disciplinàries irregulars i inconsistents.

Donada l’àmplia gamma de disfuncions observables en els nens amb trastorns de conducta i les seves famílies, els tractaments incidiran en tots aquests àmbits.

La teràpia consisteix en ajudar l’infant o adolescent a desenvolupar les habilitats socials necessàries per a la resolució de problemes interpersonals. Les tècniques que s’utilitzen són l’observació d’un model i la seva pràctica posterior, la representació de papers i el reforç i càstig suau (pèrdua de punts o fitxes). Sempre mitjançant tasques estructurades i cada vegada més semblants a situacions de la vida real.

Tanmateix és important entrenar els pares i la família per canviar la conducta del nen a casa. El terapeuta ensenya als pares a usar pautes educatives específiques per promoure les interaccions positives amb el nen, la conducta prosocial i disminuir la conducta desviada. També ajuda a millorar les funcions de comunicació i recolzament dins els membres de la família.

“Després de la valoració de “trastorn de conducta”, la família del Marc va rebre el tractament adequat. Ben aviat van notar com millorava la relació entre ells i van veure com el Marc aprenia a comportar-se de manera adequada en les diferents situacions socials”. 

Com hem vist, és important una detecció precoç i el tractament de les conductes antisocials. D’aquesta manera, podrem prevenir futurs comportaments antisocials en les persones adultes, com per exemple, els casos de corrupció que afecten a tota la societat.

Eva Balada Payeras és Psicòloga infantil i juvenil

APPA (Associació de Professionals de la Psicologia de l’Anoia)