Educar per a l'escolta i el diàleg
Escoltar la narració de l'educació que hom ha rebut, especialment durant la infància, i com s'hi ha sentit, permet de constatar l'estreta relació que hi ha entre educació i salut. Recordo la narració de la infància de persones amb dificultats relacionals, emocionals i afectives presents en l'edat adulta, i narrades també en relació immediata amb la manera com foren educades durant la infància.
Sí, recordo en Joan, malalt de sida, a qui el seu pare mai no li exigia res ni s'interessava per ell; recordo la Júlia, prostituta, que va viure amb la seva mare drogoaddicta; la Rosa, que pateix de depressió i que explica que la seva mare mai no li va permetre de tenir límits o que fossin notoris;l'Anna, que pateix d'anorèxia i que mani no se sentí estimada per la seva mare; en Pere, que té una úlcera pèptica, el seu pare era tan exigent que li va infondre una por espantosa a cometre errors; recordo un pres que, en un robatori, havia matat un botiguer, el seu pare no compareixia mai a casa, i la seva mare s'aïllava i no es preocupava mai pels fills petits i adolescents...
No. No és cert que la malaltia o la conducta d'una persona siguin una conseqüència directa de l'educació rebuda. Crec en la llibertat i no en el mer determinisme. Però, sens dubte, hi ha una estreta relació entre educació i salut.
El conegut autor del llibre Inteligencia emocional, Daniel Goleman, no dubta a relacionar l'educació, en particular l'analfabetisme emocional, amb la salut, si més no amb la salut psíquica. Per això, educar constitueix un repte preventiu. Educar bé significa generar salut i prevenir malalties i conductes antisocials.
Freqüentment hom sent a pares i educadors expressions exhortatives relacionades amb l'ús de la paraula. S'intenta ensenyar als nens el que s'ha de dir i el que no s'ha de dir. Però molt rarament se'ls ensenya a escoltar. I potser el defecte més greu de les relacions interpersonals és no saber escoltar, la mancança més greu de la nostra formació educativa. Ens han ensenyat fins i tot a ensenyar, però no ens han ensenyat a escoltar. Així ens anem convencent que el que hem de dir és sempre més important que el que hem d'escoltar.
Ensenyar a escoltar és ensenyar a dialogar. Escoltar significa assumir interès per l'altre, posar-lo al centre del diàleg, alliberar-se de prejudicis, observar amb tots els sentits, acollir la diversitat, llegir darrere les paraules, permetre a l'altre autoafirmar-se, ometre el judici moralitzant.
Hom ensenya a escoltar donant exemple d'empatia, és a dir, activant la capacitat d'entrar en el món de l'altre i manifestar la comprensió que som capaços d'atènyer. En el procés d'aprenentatge d'una nova conducta, és immensament útil comptar amb un referent. Per això, les persones que saben escoltar esdevenen una autèntica aula vivent que ensenyen al seu voltant.
Ensenyar a escoltar és prevenir perquè qui no escolta o no se sent escoltat, es tanca en si mateix, no permet que d'altres entrin en ell, viu en solitud, i la solitud genera, tard o d'hora, cèl·lules malignes en la relació amb el món, amb ell mateix i amb els altres. Escoltar és, sens dubte, a més a més, una teràpia eficaç en qualsevol dificultat, un fàrmac privilegiat i estimulant dels recursos interns i un instrument que forneix suport emocional.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.