Assetjament escolar o 'bullying' (II)
“Lo más atroz de las cosas malas de la gente mala, es el
silencio de la gente buena”. Les paraules de M. Gandhi resumeixen la reacció de
la majoria de les víctimes d’assetjament, aferrades al silenci en gran part
dels casos, assumint el seu propi dolor i acostumades a reaccionar amb mutisme.
Permeten, inconscients, que els agressors parlin més de la compta i atemptin a
la seva autoestima i comportament, fent ús de la imposició a la força.
La víctima d’assetjament passiva, és i es mostra fràgil, una
característica que la converteix en l’objectiu de l’agressor. Es tracta d’un
blanc perfecte per a la manipulació, coacció, incomodar i sotmetre. L’agressor
aprofita per destorbar a través de la burla d’algun aspecte físic peculiar, o
d’alguna característica de la
personalitat, així com, les maneres de parlar de la víctima. També són motius
d’assetjament la tendència sexual i/o ètnia. L’agressor les utilitza en major o
menor grau per intimidar, sabent que la víctima baixarà la guàrdia davant els
seus atacs.
Les víctimes es senten còmodes soles, vivint en el seu món,
delectant-se amb els seus pensaments, creant fantasies que completen la
satisfacció personal. Aquest món creat, és on tendeixen a refugiar-se del
problema. Això comporta, a la llarga, una falta de socialització i de
comunicació, que afecta a les seves habilitats socials i competències que les
faran sortir endavant. És tracta d’un punt d’atracció per a l’agressor.
Per una altra banda, les víctimes solen tenir dificultats
per resoldre els conflictes per elles soles,
degut a la falta d’estratègies. Tot i així, en aquest 1 contra el grup,
les possibilitat de defensa és mínima, estant en desigualtat de condicions com
per afrontar tal situació de violència, una i una altra vegada. D’això en treu
suc l’agressor, augmentant la seva comoditat durant l’assetjament.
Les víctimes passives, destaquen per tenir una autoestima
baixa, són extremadament sensibles a qualsevol atac, assumint tant la imposició,
que poden arribar a pensar que provoquen l’assetjament amb la seva conducta.
Neguen la situació per vergonya. En són comuns la vulnerabilitat, la por constant, atacs
d’ansietat, inseguretat, sempre alerta als moviments dels altres, inclòs, no
mantenir mai la mirada tot abaixant el cap.
Solen tenir un rendiment escolar baix, inclòs arribant a
sentir que són inferiors a la resta, i per suposat, inferior al seu agressor i
col·laboradors. Això no vol dir que en una altre situació emocional, les seves
notes serien exemplars, però la dificultat de concentració i atenció als
estudis és impossible amb tal situació de violència.
Per una altra banda, donen pistes del que els està succeint
a l’escola mentre es mantenen en el seu silenci. Poden ser símptomes no voler
assistir al centre i manca d’interès per les activitats de l’escola; no tenir
un grup d’amics amb els que jugar, preferint estar sol; angoixa constant;
tristesa; canvis d’estat d’ànim sobtats; irritabilitat; falta de concentració;
malsons mentre dorm; nerviosisme a l’hora de dormir; vòmits; febre i mal de
cap; tendència a cobrir-se davant moviments bruscos de braços o cames; bloqueig
davant tons alts de veu; etc. No es tracte d’actituds o conductes aïllades unes
de les altres, sinó d’un conjunt de diverses que ens porten a la sospita del
problema de la víctima. El conjunt, fa insostenible la seva vida diària.
Altres manifestacions indicadores de la problemàtica són
aquelles ferides, hematomes, cops i esgarrapades, que tenen una aparença
sospitosa, que no ha estat produïda pel simple fet de jugar al pati, sinó que
tenen llocs específics i es produeixen en més d’una ocasió.
L’assetjament escolar no és tant sols un estat passatger, en
alguns casos molt greus i extrems, ha dut a la víctima al suïcidi, com podem
recordar el del cas Jokin.
I.Piñuel i A.Oñata, experts en la temàtica, senyalen les
modalitats d’assetjament: Violència psicològica de tipus social (bloqueig,
manipulació, exclusió); Violència psicològica verbal (fustigació, coacció);
Violència física (agressions) i Violència amb intimidació física (intimidació,
amenaces). Pateixen en major grau el
bloqueig social (29,30%), la fustigació (20,90%) i la coacció (17,30%),
sent difícil de detectar i, les
terribles conseqüències psicològiques.
La incidència alta es dona a Primària, fent un descens a la
ESO i Batxillerat, encara que no desapareixen del tot, si baixen les xifres. En
quant a bloqueig, les dades impacten.
Per conèixer com podem actuar des de l’escola i com a
familiars, serà publicat un tercer article en breu, fent referència a
estratègies i solucions per combatre l’assetjament a les aules.
afhpedagogia@gmail.com
@caixa_dainas
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.