Els pares han perdut dues coses: La idea clara del que han d'ensenyar i l'autoritat

José Antonio Marina és un dels pensadors més destacats d'Espanya. Dedicat des de fa més de vint-i-cinc anys a l'estudi de la fenomenologia, la psicologia genètica, la neurologia i la lingüística, en aquesta entrevista ens ensenya quins són els elements més importants per aconseguir l'èxit en les relacions familiars. Catedràtic de filosofia i escriptor

Com han de ser les relacions afectives dins les famílies?

Una família és un sistema de comunicació. Funciona bé quan aconsegueix satisfer les dues grans necessitats que tenim els humans: el benestar i l'ampliació de possibilitats. Volem sentir-nos còmodes i nobles, aspirem al plaer i a l'alegria. Una família amplia les possibilitats dels seus membres quan és capaç d'animar-los, fer-los sentir importants i estimats, quan augmenta la seva seguretat i millora el seu encaix amb la realitat. Una família funciona malament quan desanima, irrita, provoca por o violència. 

Què hem d'aprendre per viure millor en família?

Cal aprendre diverses coses: la bona educació, el respecte a la individualitat de l'altre, l'empatia, la capacitat de cooperar en metes comunes, la recerca compartida de sentiments agradables i positius, una ètica de la lleialtat, la capacitat per valorar allò que té hom de bo i la intel·ligència necessària per aprofitar els recursos que genera l'amor. 

Què entens per una ètica de la lleialtat?

Aquí anem més enllà de la psicologia per endinsar-nos en l'ètica. Una relació afectiva ha de descansar en la confiança. La mentida, la infidelitat, la deslleialtat són profundament injustes i ofensives, i destrueixen psicològicament. Cal tenir la intel·ligència necessària per aprofitar els recursos que proporciona l'amor. Es tracta de fer el que recomanava una cançó antiga: 'El que tingui un amor, que el cuidi, que el cuidi'. 

Sembla una tasca molt difícil…

La vida diària es teixeix amb petites satisfaccions. Un ambient afectuós, distès, amb humor, acompanyat d'actes de reconeixement i d'afecte –una paraula d'agraïment, un regal, un comentari afalagador, un gest d'afecte, una carícia, una broma en el moment oportú– alegren la convivència. Ningú pot mantenir una relació que només produeix sentiments desagradables: inquietud, por, tristesa, irritació, desconfiança, fàstic, desesperança… Per desgràcia, vivim en una cultura del consum, de l'usar i llençar, que valora el que no es té o el que ja s'ha perdut, amb la qual cosa passem la vida anhelant o remordits. 

Com explicaries que, essent la generació amb més informació de la història, els pares estiguem tan desorientats?

És la primera vegada a la història de la humanitat que els pares han d'educar. Sempre, qui educava era la societat. Eren societats molt homogènies que imposaven rols i costums molt rígids. Els pares eren simples delegats d'aquesta pressió social, que es transmetia a través d'ells. Quan la societat s'ha tornat heterogènia, sense valors compartits, els pares han perdut dues coses: la idea clara del que havien d'ensenyar i l'autoritat que rebien pel fet de ser els 'representants de la societat a la llar'. 

Quina influència atribueix als mitjans de comunicació en la configuració dels nostres comportaments?

La televisió posa de moda uns hàbits que la majoria de la societat assumeix com naturals. Ho converteix tot (notícies, debats, concursos…) en espectacle, la qual cosa porta com a conseqüència l'embadaliment general i una qüestió afegida: fomenta la inactivitat. Cada cop les persones tenen més dificultat a prestar atenció de manera voluntària. Per exemple, els nens d'avui exigeixen que se'ls diverteixi des de fora: ells no participen, només contemplen. M'estic trobant amb gent jove que no entén arguments escrits, perquè estan acostumats a seguir-los mitjançant la imatge, que difícilment pot explicar conceptes. 

Internet empitjorarà encara més aquest problema?

El problema d'Internet és que perquè sigui digerible la informació, cal reduir i simplificar els missatges. Un no entra en un xat perquè un altre internauta li deixi anar un "rotllo" de cinc folis. Els missatges han de ser curts i elementals. No s'aprofundeix, i l'important és que no m'avorreixi, que em diverteixi, que m'entretingui. No hi ha més que comprovar quines són les pàgines web més visitades: les que donen espectacle i diversió. 

Penses que a través de les noves tecnologies de la informació es poden transmetre valors?

Es poden transmetre valors o contravalors. Són meres autopistes i, per tant, poden transportar aliments o explosius. 

Què entens per família?

Crec que la família sorgeix amb l'aparició dels fills. Abans el que hi ha són parelles matrimonials o no. L'aparició d'un nen –amb drets personals– provoca una nova institució. Família és el lloc de naixement i criança dels fills. 

Cap a on evoluciona la família?

Estem en una època de bricolatge afectiu. La família tradicional era massa jeràrquica. Espero que tinguem el talent per dissenyar una família més simètrica i feliç. Crec que la solució ha de venir de l'entorn. Necessitem substituir la cultura de la individualitat per una cultura de l'atenció. Llavors, tornarem a valorar la família. 

Considera cert el tòpic que la joventut tendeix més cap a l'individualisme que cap al col·lectiu?

Els joves d'avui són molt individualistes, encara que hi ha una minoria que pensa en el conjunt i col·labora solidàriament, per exemple amb les ONG. Però és cert que la joventut és enormement individualista, i la raó cal buscar-la en l'escepticisme que vivim. Els joves pensen que l'acció individual no canviarà res, per tant creuen que l'acció és inútil, i es retiren d'aquesta baralla, convertint-se en éssers passius. Corregir tot això passa per resoldre les deficiències dels processos educatius i recuperar la idea que cadascun de nosaltres pot aportar quelcom per millorar la societat. Hem d'aconseguir activar la intel·ligència del grup i convèncer-nos que l'acció pot generar resultats positius per a tota la comunitat.

http://www.familiaforum.net/parlemin.php?id=71