Famílies, educació i agents educadors
Actualment, les nostres societats afronten transformacions profundes que afecten totes les institucions socials, essent les famílies les que estan canviant de manera sorprenent. La manca de conciliació entre la vida laboral, familiar i escolar com a resultat d’un model socioeconòmic determinant té conseqüències importants per a l’educació dels nois i noies. Algunes de les conseqüències més evidents, derivades de la poca homogeneïtat en la distribució del temps, és la dificultat per conviure en família i la necessitat de delegar en algú altre la “custòdia” dels infants i joves. Es tracta d’una necessitat que, avui per avui, es cobreix de múltiples maneres, a vegades fent veritables jocs d’equilibris. En els darrers temps, tant l’escola com les entitats de lleure i altres tipus d’institucions es troben en procés de redefinició de les seves funcions i estan assumint, en part, la responsabilitat de tenir cura dels nois i noies: espais d’acollida abans d’entrar a l’escola, menjadors, activitats de lleure fins al vespre, etc, són alguns dels serveis que busquen pal·liar aquesta situació intentant, a la vegada, no sortir de les necessitats educatives dels infants.
Alhora, aquesta situació comporta que l’infant vagi passant d’una mà a una altra i planteja nous interrogants: quins són els riscs de la constant institucionalització dels infants? on són els límits? qui els posa?
Darrerament les tensions i les desconfiances entre les famílies i els agents educadors va en augment. Uns i altres tenen la sensació o bé d’haver d’assumir funcions que no els pertoquen, o bé de ser jutjats per la seva tasca educativa. I enmig d’aquest galimaties, és l’infant, sovint ignorat en tot aquest procés, a qui menys s’escolta.
No s’hauria de perdre de vista que les famílies són qui més palesen aquest malestar. Sens dubte, cada pare i cada mare vol el millor per al seu fill o filla i la seva presència és cabdal per al desenvolupament integral de l’individu. Tampoc no es pot qüestionar que cada família té obligacions morals i responsabilitats envers l’educació dels seus, que són ineludibles malgrat que el context actual no faciliti les coses. Al capdavall, la família és un agent educatiu generalment permanent, mentre que la resta d’agents es caracteritzen per intervenir en un període concret de la vida de l’infant
Tanmateix, cal prendre consciència que cap actor social no pot educar amb exclusivitat i al marge dels altres. És necessari trobar punts d’encontre que permetin treballar des de la corresponsabilitat i espais de comunicació que afavoreixin la bona entesa. Educar avui, com sempre, requereix propostes diverses i coordinades que responguin als nous reptes que planteja la societat. Demana una reflexió profunda i crítica sobre les funcions i les tasques que ha d’assumir cada agent, tenint present que es construeix sobre la base del reconeixement de les responsabilitats específiques de cadascú.
Per tant, s’ha d’afrontar les dificultats que sorgeixen amb el convenciment que només a partir de la corresponsabilització, la confiança i el diàleg arribarem a bon port. En aquest sentit, família, escola, lleure i els infants i els joves com a protagonistes del seu procés s’han d’embarcar junts, ja que tots tenen molta feina a fer i moltes coses a dir. I fa falta donar visibilitat a aquests processos fent-ne partícip a l’Administració.
Per aprofundir en aquests aspectes, el monogràfic recull l’opinió de persones expertes i representants dels diversos agents educadors. En primer lloc, tots ells aporten reflexions sobre les seves pròpies funcions en relació als infants i joves. En segon lloc, lleure i escola analitzen com és i com hauria de ser la seva relació envers les famílies. I finalment, la família descriu la interacció que té i desitjaria tenir amb la resta d’agents.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.