El lleure ens proporciona un espai privilegiat per veure l’infant fent d’infant i detectar les seves demandes"

Edu21 planteja a docents i educadors del lleure la necessitat de confluir en un mateix projecte educatiu.

  

A través del lleure, la socialització dels infants pot ser més transcendent que en l’escola mateixa, en la mesura que afavoreix una proximitat i una convivència generadora d’experiències molt positives. «A través del joc, els infants es manifesten tal i com són i els educadors del lleure els són més propers per atendre’ls en la seva diversitat. Però tota aquesta informació s’aprofita poc per part de mestres i famílies».

Aquesta és una de les principals conclusions del debat a quatre bandes que va tenir lloc ahir a la sala cotxeres del Palau Robert de Barcelona. En aquesta quinzena edició del cicle Tribuna d’Edu21, experts vinculats al món del lleure van exposar les seves idees sobre un tema poc debatut fins ara: la intervenció educativa en situació de temps lliure per a la transmissió de valors i la contribució a l’educació integral d’infants i joves, utilitzant els recursos que ofereixen les activitats pròpies del temps d’esbarjo.

Moderats per Enric Roca, coordinador general d'Edu2; Víctor Baroja, gerent de la Federació Estatal d’Organitzacions Empresarials de l’Oci Educatiu i Sociocultural; Aleix Llobet, director del Servei de Colònies de Vacances de la Fundació Pere Tarrés; Sunta Sogas, mestra de l'escola El Sagrer; i Jordi Puig, mestre del Col·legi La Salle Bonanova, van explicar les potencialitats i les febleses de les relacions entre docents i educadors del lleure des de diferents perspectives i experiències reeixides.

Segons Víctor Baroja, és necessari un marc legal clar per regular alguns aspectes de l’educació en el lleure, com les ràtios, la formació, el seguiment de projectes, etc. «El model de lleure educatiu que tenim a Catalunya és únic a Europa i és de qualitat. Cal protegir-lo i potenciar-lo per aconseguir un major reconeixement social de la figura de l’educador i presentar-lo com un interlocutor qualificat molt pròxim a l’infant». Una de les seves demandes va ser que el sector del lleure educatiu tingui presència als Consells Escolars.

Aleix Llobet, per la seva part, va parlar de la influència del lleure en la transformació social de la personalitat de l’infant i en la seva trajectòria vital. També va alertar de la lluita ferotge del mercat de l’oci davant dels espais de lleure educatiu concebuts tradicionalment: «Cal defensar amb fermesa la riquesa de país que tenim davant la proliferació d’activitats relacionades amb l’oci i la cultura del consum que ens imposen els mercats».

Sunta Sogas va explicar l'experiència de l’Escola El Sagrer com a exemple de bones pràctiques en la relació entre docents i educadors del lleure a l’hora de mantenir un projecte coherent amb força educativa real. «Tots els infants naixen curiosos i mentre que l’escola hauria de potenciar aquesta il·lusió i ganes d’aprendre, en molts casos el que passa és que ho dificulta. Per buscar l’estímul dels infants, cal aprofitar les possibilitats que ofereix el lleure», va sentenciar.

Jordi Puig va rematar l’argument incidint en les competències que ofereix el lleure per potenciar l’educació integral de l’infant: «L’escola educa i ensenya, però no emociona, un fracàs que caldria invertir a través del lleure, en què gràcies a les seves metodologies i espais de treball permet emocionar l’infant per esforçar-se».

En resposta a algunes preguntes dels assistents tots quatre experts van coincidir a assenyalar que cal tenir cura en l’ús d’alguns adjectius que es relacionen amb el lleure ja que no es tracta d’un complement, sinó d’una peça més de l’engranatge educatiu.

http://www.edu21.cat/ca/continguts/617