LLACUNA FORMATIVA
 |
| Enric Benavent |
Professor de la Facultat
d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramón Llull en
àrees com l'antropologia, ètica, diàleg intereligiós, dedicat a l'estudi de la
dimensió espiritual de la persona. Educador social, llicenciat en Comunicació
audiovisual i en Filosofia, diplomat en Teologia, postgraduat en gestió de
Recursos Humans. Ha estat professor d'ensenyament
secundari i formador del professorat, ha ocupat diversos càrrecs de gestió i
coordinació acadèmica, ha format part de diversos consells de redacció de
revistes sobre educació i sobre acció social, ha impartit conferències i ha
escrit articles i publicacions al respecte.
Llacuna formativa
Les dues darreres classes amb els
estudiants de primer curs d'Educació social i Treball Social les he dedicat a
parlar de la dimensió espiritual de la persona i de com aquesta dimensió, per a
moltes persones, es concreta culturalment a partir de les tradicions
religioses. Sempre he pensat que socialment tenim una gran llacuna formativa
pel que fa aquests aspectes de la persona i crec que els professionals socials
haurien de poder conèixer una miqueta millor tant l'espiritualitat, en tant que
característica dels humans, com la religiositat, com a característica de les
cultures.
Quan arriba l'hora de tractar
aquest tema em pregunto quina serà la reacció dels estudiants. No sempre
accepten bé poder parlar d'aquestes coses. Començo explicant que es tracta de
conèixer i reflexionar sobre aquesta realitat humana. Els dic que de la mateixa
manera que sabem que hi ha un "fet esportiu" a la nostra societat,
que es manifesta de maneres molt diverses i que, malgrat no haver practicat mai
esport, tothom reconeix que hi és i que té la seva rellevància social, podem
parlar d'un "fet religiós" que existeix a les societats que té la
seva rellevància i que conèixer-lo o comprendre'l no té res a veure amb
practicar-lo.
Aquest any estic especialment
sorprès de la bona rebuda que han tingut aquestes classes. Hi ha dos factors
que ho han fet possible: d'una banda que, mica en mica, aquesta societat que
evitava parlar d'espiritualitat, per que ho lligava a una determinada manera de
viure la religió, està reconsiderant positivament aquesta dimensió de la
persona, i d'altra banda la immensa incultura religiosa de molts dels
estudiants fa que quan els presentes aquest tema, i la importància que té a
l'hora d'acompanyar algunes persones, desvetlli una enorme curiositat.
L'analfabetisme religiós que
pateix la nostra societat ens ha portat a depreciar el llegat mil·lenari que
les tradicions religioses han aportat a la humanitat sobre aspectes clau en la
vida de les persones. Les religions, com qualsevol realitat humana, tenen
aspectes positius i negatius, poden servir de pont o de muralla. Crec que els
qui ens dediquem a acompanyar persones, més enllà de les creences personals que
cadascú tingui, hem de conèixer bé allò que les religions poden aportar. Els
processos de dol, de vulnerabilitat, d'incertesa que tantes vegades acompanyem,
quan els viu una persona amb creences religioses o espirituals adquireixen un
altre sentit. Hem de poder preguntar a les persones que acompanyem sobre la
seva realitat espiritual. Hi ha tantes coses que preguntem i que sabem dels
nostres usuaris... hauríem de poder incorporar sense tabús els aspectes
espirituals, també.
Ara bé, caldria abans tenir
professionals formats en aquesta dimensió humana. La dimensió espiritual de la
persona, allà on cadascú forja el sentit de la seva vida, on cadascú reflexiona
sobre el que és i el que vol ser, aquell espai íntim i personal, que, com digué
Frankl, ningú no em pot prendre, és tan important com la dimensió psicològica,
somàtica i social. La formació dels professionals socials al nostre país encara
no considera que sigui un aspecte a tenir en compte.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.