LLACUNA FORMATIVA



Enric Benavent
Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramón Llull en àrees com l'antropologia, ètica, diàleg intereligiós, dedicat a l'estudi de la dimensió espiritual de la persona. Educador social, llicenciat en Comunicació audiovisual i en Filosofia, diplomat en Teologia, postgraduat en gestió de Recursos Humans.  Ha estat professor d'ensenyament secundari i formador del professorat, ha ocupat diversos càrrecs de gestió i coordinació acadèmica, ha format part de diversos consells de redacció de revistes sobre educació i sobre acció social, ha impartit conferències i ha escrit articles i publicacions al respecte.

Llacuna formativa

Les dues darreres classes amb els estudiants de primer curs d'Educació social i Treball Social les he dedicat a parlar de la dimensió espiritual de la persona i de com aquesta dimensió, per a moltes persones, es concreta culturalment a partir de les tradicions religioses. Sempre he pensat que socialment tenim una gran llacuna formativa pel que fa aquests aspectes de la persona i crec que els professionals socials haurien de poder conèixer una miqueta millor tant l'espiritualitat, en tant que característica dels humans, com la religiositat, com a característica de les cultures.
Quan arriba l'hora de tractar aquest tema em pregunto quina serà la reacció dels estudiants. No sempre accepten bé poder parlar d'aquestes coses. Començo explicant que es tracta de conèixer i reflexionar sobre aquesta realitat humana. Els dic que de la mateixa manera que sabem que hi ha un "fet esportiu" a la nostra societat, que es manifesta de maneres molt diverses i que, malgrat no haver practicat mai esport, tothom reconeix que hi és i que té la seva rellevància social, podem parlar d'un "fet religiós" que existeix a les societats que té la seva rellevància i que conèixer-lo o comprendre'l no té res a veure amb practicar-lo.
Aquest any estic especialment sorprès de la bona rebuda que han tingut aquestes classes. Hi ha dos factors que ho han fet possible: d'una banda que, mica en mica, aquesta societat que evitava parlar d'espiritualitat, per que ho lligava a una determinada manera de viure la religió, està reconsiderant positivament aquesta dimensió de la persona, i d'altra banda la immensa incultura religiosa de molts dels estudiants fa que quan els presentes aquest tema, i la importància que té a l'hora d'acompanyar algunes persones, desvetlli una enorme curiositat.
L'analfabetisme religiós que pateix la nostra societat ens ha portat a depreciar el llegat mil·lenari que les tradicions religioses han aportat a la humanitat sobre aspectes clau en la vida de les persones. Les religions, com qualsevol realitat humana, tenen aspectes positius i negatius, poden servir de pont o de muralla. Crec que els qui ens dediquem a acompanyar persones, més enllà de les creences personals que cadascú tingui, hem de conèixer bé allò que les religions poden aportar. Els processos de dol, de vulnerabilitat, d'incertesa que tantes vegades acompanyem, quan els viu una persona amb creences religioses o espirituals adquireixen un altre sentit. Hem de poder preguntar a les persones que acompanyem sobre la seva realitat espiritual. Hi ha tantes coses que preguntem i que sabem dels nostres usuaris... hauríem de poder incorporar sense tabús els aspectes espirituals, també.
Ara bé, caldria abans tenir professionals formats en aquesta dimensió humana. La dimensió espiritual de la persona, allà on cadascú forja el sentit de la seva vida, on cadascú reflexiona sobre el que és i el que vol ser, aquell espai íntim i personal, que, com digué Frankl, ningú no em pot prendre, és tan important com la dimensió psicològica, somàtica i social. La formació dels professionals socials al nostre país encara no considera que sigui un aspecte a tenir en compte.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CÓMO DETECTAR MENTIRAS, Manual Práctico por Paul Ekman

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.