Podem identificar alguns factors d'èxit en l'acolliment d'infants i adolescents en els CRAE?

Carme Montserrat, Mònica González i Sara Malo

Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (IRQV)

Universitat de Girona

Introducció

L'atenció residencial juntament amb l'acolliment en família extensa, constitueixen dos pilars fonamentals dels sistemes de protecció a la infància tant a Catalunya com a la majoria de comunitats autònomes. Ara bé, l'avaluació d'aquests recursos per tal d'introduir millores des de la política i la pràctica professional és encara poc abundant. L'interès de la recerca que presentem rau en la voluntat de millorar aquells aspectes del funcionament dels centres residencials d'acció educativa (d'ara endavant CRAE) que puguin contribuir a millorar el benestar dels infants i adolescents que hi són acollits, intentant minimitzar alhora aquells elements que puguin tenir una incidència més negativa. És per això que l'objectiu principal d'aquest estudi ha estat identificar els factors d'èxit en els infants i adolescents acollits als CRAE que pertanyen a la Fundació Plataforma Educativa, a través d'un acord de col·laboració científica entre aquesta Fundació i la Universitat de Girona, mitjançant l'equip de recerca ERIDIQV⁽¹⁾.

La principal font d'informació per a aquesta identificació han estat les valoracions dels mateixos joves que van estar en aquests centres, com a mínim un any de la seva vida, i que en el moment de l'entrevista ja havia passat un període mínim de 5 anys des que n'havien sortit, per tal que l'experiència de la seva estada pogués ser expressada amb distància suficient en el temps. A més, tots els joves entrevistats havien de ser majors d'edat en el moment en què es va portar a terme l'estudi (any 2009).

És per això que bona part de l'activitat investigadora s'ha focalitzat en la selecció i l'anàlisi dels relats facilitats per una mostra dels protagonistes d'aquesta experiència. Ara bé, també s'han analitzat els relats valoratius d'una altra mostra, constituïda per educadors i educadores socials que van acompanyar aquests nois i noies durant la seva estada, en considerar que són un altre conjunt d'agents socials rellevants per a la temàtica d'estudi. Les opinions d'aquests nois i noies, conjuntament amb les dels educadors que van ser els seus tutors, s'han contextualitzat en funció de les característiques dels CRAEen què varen estar acollits i de les dades que figuraven en els expedients d'aquests joves.

El propòsit d'identificar factors d'èxit ha estat vinculat –lògicament, des del disseny del projecte– a la voluntat de fer els resultats aplicables, és a dir, a orientar-los perquè siguin útils a fi de millorar les pràctiques professionals i institucionals existents. Però, què entenem per "èxit"? L'èxit podria ser una condició o situació definida a priori pels experts o investigadors. Per exemple, podríem dir que èxit és guanyar-se bé la vida econòmicament o haver aconseguit estudis superiors, o haver superat traumes o dèficits afectius fins a aconseguir una maduresa emocional. Una definició més modesta, força didàctica –si bé excessivament ambigua o insuficientment rigorosa–, que fan alguns autors seria entendre l'èxit com el fet de no haver caigut en una dinàmica d'exclusió social, o "haver-se'n sortit" i haver "tirat endavant".

En aquesta recerca hem optat per una visió pluralista, basada en la perspectiva de la qualitat de vida: l'èxit, en bona part, és allò que cada persona defineix com a èxit en la seva vida, com a assoliment d'objectius i aspiracions personals. Per tant, està relacionat amb la satisfacció vital de cadascú. Ara bé, l'èxit també està relacionat, d'altra banda, en com els altres ens perceben i ens avaluen, és a dir, amb el fet que els altres ens vegin com a persones que estan satisfetes amb les seves vides. I, en aquest sentit, hem considerat que uns observadors rellevants i clau són els que van ser tutors dels nois i noies, malgrat que en alguns casos aquests educadors ja no estan en contacte amb ells.

A partir d'aquestes consideracions, la vinculació de l'èxit amb uns indicadors o factors no ens ha interessat tant establir-la en el moment present, sinó en el passat. És a dir, quan parlem d'indicadors d'èxit, ens referim a factors facilitadors dels assoliments que tant els joves com els educadors consideren que els han fet possible arribar a una situació vital que uns i altres consideren prou o molt satisfactòria (Casas, 2000).

Els autors britànics Stein i Munro (2008), amb una llarga trajectòria de recerca en aquest àmbit (1980-2009), consideren, en definir les transicions vers l'etapa adulta, que la situació dels joves uns anys després d'haver passat pel sistema de protecció a la infància es pot diferenciar en tres grans categories⁽²⁾ a les quals hem fet referència en els resultats de l'estudi que presentem:

1. els joves que entren a l'adultesa amb "èxit",
2. els que van sobrevivint, i
3. els que encara es troben en plena lluita per sortir-se'n.

Mètode

A fi de poder recollir i contrastar informació provinent de diverses fonts, es van dissenyar quatre instruments específics per a aquest estudi:

• Una fitxa per recollir i ordenar la informació extreta dels expedients administratius i tècnics de protecció. El nombre d'expedients que complien els requisits establerts per entrevistar els joves va ser 42.
• Un guió d'entrevista individual semiestructurada per als joves. Es van entrevistar 15 joves d'edats compreses entre els 21 i els 31 anys, mostra ad hoc d'aquells que van ser localitzats i van accedir a ser entrevistats.
• Un qüestionari emplenat pels educadors per recollir informacions sobre les característiques dels CRAE on van estar acollits els joves. Es tractava de 4 CRAE ubicats a Girona i Salt.
• Un qüestionari de preguntes obertes per als educadors (N=10), orientat a recopilar valoracions relatives a l'estada del noi o la noia.

Per analitzar les dades quantitatives procedents dels expedients, es va utilitzar el paquet estadístic SPSS 15.0. i per al contingut de les entrevistes, el programa QSR NVIVO 8, que ens va facilitar la creació de categories temàtiques.

Alguns resultats

Els resultats han estat estructurats de la manera següent. En aquest article en resumim alguns, però es pot consultar la versió completa a la publicació de l'estudi⁽³⁾.

1. Resultats descriptius dels 4 CRAE corresponents al període 1992-2004, elaborats pels mateixos educadors que en formaven part. El nombre de places de cadascun d'aquests centres era de 10 i la franja d'edat atesa anava dels 3 fins als 18 anys.

2. Dades descriptives de la població que va ser acollida en aquests centres al llarg d'aquest període (N=42).

Pel que fa a les edats d'ingrés al centre, una mica més de la meitat dels joves ho havia fet entre els 3 i els 9 anys, i l'estada mitjana va ser de 5 anys al CRAE. Consegüentment a aquests dilatats anys d'estada, trobem que quasi la meitat dels 42 joves van sortir del CRAE entre els 16 i els 18 anys (45%). Quant al tipus i el nombre de recursos de protecció pels quals havien passat, no sobta que haguessin estat prèviament en un centre d'acollida, o en un acolliment familiar, amb una mitjana d'entre 2 i 3 recursos dins del sistema de protecció, canvis en la seva vida que els feien perdre amics, ritme d'aprenentatges escolars i mostrar més inseguretat. La mesura administrativa sota la que van estar els 42 joves de l'estudi va ser majoritàriament de tutela (un 82,9%).

Hi ha més presència de la mare en la vida dels nois i noies comparada amb la del pare, més minoritària tant en l'ingrés de l'infant al centre com a la sortida d'aquest, com en la situació que tenen els nois i noies entrevistats quan són adults. Les problemàtiques dels progenitors fan referència a una alta presència de situacions d'alcoholisme, de violència contra la parella i fills, així com estada a la presó en el cas del pare i de problemes de salut mental en la mare. El fet que la majoria dels infants estudiats provenien de famílies nombroses de més de 4 germans i que alguns d'ells es trobaven junts en el mateix recurs de protecció, és una dada que podria explicar, en part, el llarg internament i la dificultat de buscar-los un acolliment familiar, o de reunificació familiar.

Pel que fa a la valoració tècnica de la situació familiar de l'infant o adolescent acollit, el pronòstic de recuperació que s'havia fet inicialment lligat a la proposta de futur per al noi o la noia no es compleix en la majoria de vegades, ja que la previsió inicial en pràcticament tots els casos era de menys de 3 anys en el CRAE (93,3%) i, al final, la majoria va estar-s'hi fins a la majoria d'edat (60%).

3. Opinions i avaluacions dels 15 joves entrevistats respecte a la seva situació actual i en el passat, centrant-se en la seva estada al CRAE i també en l'àmbit laboral, l'habitatge, la salut, els estudis i la família (vegeu les taules 1 i 2).

Taula 1. Situació actual dels joves

La majoria dels entrevistats avaluen la seva vida de manera positiva, tant globalment com pel que fa a la relació amb els propis fills, el treball, el fet de sentir-se més madurs, la relació amb els amics, la família i la salut. Les preocupacions que expressen tenen a veure amb pagar l'assegurança del cotxe o la hipoteca, amb el treball o amb la seva família d'origen, i a pocs els agradaria que la seva situació de vida actual fes un canvi total.

Taula 2. Nivell d'estudis

4. Resultats derivats de l'enquesta feta als educadors (n=10) en referència tant als nois entrevistats com a les valoracions generals i propostes de millora des de la seva experiència professional.

Menys de la meitat dels entrevistats mantenen alguna relació amb els educadors del CRAE, però alguns joves han comentat que determinats educadors, amb qui en el passat han tingut més afinitat, encara els donen suport en els moments que els necessiten.

Els educadors enquestats formulen elements molt diversos pel que fa a aquells aspectes que varen percebre com a més difícils respecte de l'acolliment residencial del jove: la relació difícil entre la família d'origen i el jove en totes les seves vessants, la dificultat de treballar el procés d'autonomia, la llarga espera d'un acolliment en família aliena, l'acceptació de la seva situació personal i familiar, o la dificultat per vincular-se amb el jove.

Entre els aspectes considerats com a més gratificants de l'acolliment residencial dels infants segons els educadors, destaquen sobretot la manera de ser del jove (bon caràcter, lluitador, amb actitud positiva), la seva capacitat per vincular-se, el fet de treballar amb i per la resiliència dels infants i adolescents que hi tenien acollits.

Identificació de factors

En primer lloc, cal fer dues consideracions abans d'entrar en la identificació de factors facilitadors d'èxit. La primera és que en cap cas aquest estudi representa una enaltiment de l'atenció residencial vers les altres formes d'acolliment. Els infants han de poder gaudir d'un entorn familiar (el propi, si pot ser), però en cas que no puguin fer-ho, l'entorn residencial ha d'oferir-los una atenció de qualitat i d'estabilitat. La segona consideració és que amb aquesta identificació de factors no es pot sustentar tampoc que hi hagi una relació causal. La mostra és petita i circumscrita a una zona i a uns CRAE concrets. Però tot i tenint en compte aquestes limitacions, dóna pistes de cap a on cal avançar, obre un debat sobre aquest tipus d'atenció i contribueix al coneixement del fenomen.

Si s'observa la situació actual dels joves entrevistats, tot indica que catorze dels quinze estan culminant processos d'autonomia personal i social força normalitzats des del punt de vista sociolaboral, familiar i de salut. Cap d'ells depenen d'ajuts de serveis socials, al contrari, alguns comenten que són ells els qui actualment presten ajuda a alguns dels seus familiars. L'única excepció és el jove que es troba en un centre penitenciari.

Això no vol dir que el joves entrevistats no es trobin amb dificultats i que la seva poca qualificació quant al nivell formatiu no els faci més vulnerables en contextos globals de temps de crisi econòmica com l'actual, considerant aquesta baixa qualificació com un indicador de desavantatge social. Però no ens trobem davant d'una població que estigui immersa en la marginalitat, sinó que, segons Stein i Munro (2008), tenen més les característiques dels que se'n surten i dels que van sobrevivint que no pas dels que estan encara "lluitant per sortir-se'n". Els seus canvis de feina i de pis s'expliquen també per les característiques de la seva joventut. Si seguim el fil del que definíem com a èxit a l'inici de l'article i si analitzem els resultats exposats, hem observat com els joves se senten actualment satisfets en diferents àmbits de la seva vida (la relació amb els fills, els amics, la família d'origen i la pròpia, la salut i el treball) i de manera global. També hem observat la satisfacció que manifesten envers la seva estada al centre gràcies als educadors.

A partir dels resultats, s'ha perfilat un conjunt de factors facilitadors d'èxit que, d'una banda, són força coincidents amb la recerca exposada de Stein i Munro (2008) i, de l'altra, convergeixen amb les opinions dels joves i les dels educadors. Aquests són els que es detallen a continuació:

1. Factor de l'estabilitat: en el llarg temps que van estar al CRAE (una mitjana de 5 anys), no van tenir interrupcions i van marxar d'una manera planificada. Mentre hi eren, van gaudir majoritàriament dels mateixos tutors i els que tenien germans hi van estar junts.
2. Factor del suport i l'atenció fins i tot més enllà dels 18 anys. En l'estudi hem vist com gairebé la meitat dels 42 joves que van sortir del CRAE ho van fer entre els 16 i els 18 anys. En la mostra dels 15 entrevistats, una tercera part va tornar a casa, l'altra tercera part se'n va anar a acolliment familiar i la resta va entrar en un procés d'independència per a la majoria d'edat.
3. Factor de la qualitat de l'atenció i implicació dels educadors. Joves i educadors coincideixen a valorar positivament la implicació dels educadors, la relació de confiança que s'establia. Els joves recorden tenir-los a prop sobretot en els moments difícils i encara actualment alguns hi recorren. Els educadors recorden com a gratificant la capacitat que tenien alguns nens i nenes de vincular-se, fent-los més resilients. La mitjana d'anys que aquests educadors van exercir la seva tasca és de 8 anys. En les entrevistes apareix el fet que els centres s'assemblin tant com sigui possible a una família i el reconeixement de l'afecte que necessiten els nens i nenes que hi són acollits.
4. Haver rebut experiències de cura i atenció satisfactòries per part dels seus responsables. L'entorn personalitzat és sens dubte l'entorn més adient per a uns CRAE petits i d'edats verticals on els germans poden estar junts. Recorden les excursions i els bons moments que van passar junts i, sobretot, els joves ressalten els valors que van aprendre i que els van ensenyar a lluitar i a ser responsables per valer-se per si mateixos a la vida.
5. Factor de les xarxes de suport positives. La primera xarxa de suport que van tenir molts d'ells va ser el mateix grup de germans, que, d'altra banda, possiblement va influir en què fos un llarg internament per la dificultat o bé de retornar tots a casa o bé d'acabar tots en un acolliment familiar. D'altra banda, els joves afirmen que van fer més amistats fora del centre que dins i que actualment també gaudeixen d'un cercle d'amics que no té a veure amb el sistema de protecció. Mantenen també relació amb la seva família d'origen i alguns d'ells expliquen que la família de la seva actual parella és també una font de suport a diferents nivells.
6. Factor de percepció d'identitat "normal", de ser, voler ser o viure el màxim possible, igual com els altres infants i joves. El fet d'intentar passar desapercebuts a l'escola, la importància que els altres nens no sabessin que ells eren "nens de centre", són mostres d'aquest aspecte.

A partir d'aquests factors, se'n deriven canvis i millores que s'han de portar a terme tant en l'acció política com en la pràctica professional a fi d'avançar en l'atenció residencial dels infants i adolescents que hi són acollits.

Referències

Casas, F.; Montserrat, C. "Els itineraris educatius dels joves extutelats a Europa". Inf@ncia. Butlletí dels professionals de la infància i l'adolescència, núm. 29 (2009), p. 1-6

Casas, F. "Maltrato infantil: factores psicosociales de riesgo, prevención y promoción de la calidad de vida en la infancia". A: M. A. Balsells; C. Alsinet. Infancia y adolescencia en riesgo social. Estrategias de intervención. Lleida. Milenio, 2000, p. 75-88

Stein, M.; Munro, E. [Ed.]. Young People's Transitions from Care to Adulthood, International research and practice. London: Jessica Kingsley Publishers, 2008

______

¹ Equip de Recerca sobre Infància, Adolescència, Drets dels infants i la seva Qualitat de Vida (ERÍDIQV), adscrit a l'IRQV (Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida) de la Universitat de Girona.

² En anglès original: successfully ‘moving on' from care, others ‘surviving', others ‘struggling' (Stein i Munro, 2008).

³ L'estudi Factors d'èxit en infants acollits en CRAEs, publicat en el 2010 per la Fundació Plataforma Educativa, va ser elaborat per C. Montserrat, F. Casas, M. González, D. Navarro, I. Bertran, S. Malo i L. Araujo amb la col·laboració de M. Canela.

http://www.gencat.cat/dasc/publica/butlletiDGAIA/num41/podem-identificar-alguns-factors-dexit-en-lacolliment.htm