Entrevista a Segundo Moyano

En aquesta entrevista presentem a Segundo Moyano, educador social i doctor en Pedagogia. Actualment és professor propi d’Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya i professor associat d’Educació Social a la Universitat de Barcelona. Membre del GRES (Grup de Recerca en Educació Social). Els seus àmbits d’investigació es centren en la protecció a la infància, les construccions del vincle educatiu en l’actualitat i les relacions entre teoria i pràctica en el camp de l’educació social.

Aquest matí, dijous 6 de desembre de 2011, he escrit al meu twitter: “@SegunMoyano, vull fer-te una proposta, acceptes?” tot seguit, li enllaçava l’article que explica això de les tweet-entrevistes… Pocs minuts després ell contestava: “Sempre depèn de la proposta, però compta-hi. Salut” i acte seguit tornava a piular: “val. Ja l’he vist. Avui estic fora, però a partir d’aquesta tarda et vaig contestant. Suposo tot twitter. Breu i concís, doncs”…

Vaig conèixer a Segun en les primeres  Jornades d’Educació social organitzades per la UOC. Em va semblar una persona en la que podies confiar. I així ha estat, fidel a la seva paraula, aquesta mateixa vesprada, al llarg d’unes quantes hores, Segun Moyano ha estat responent una a una les 20 preguntes, tal i com ara transcrivim en aquesta entrada al bloc… Des d’ací res més que agraïr el seu temps i les seves ganes de participar, així que moltes gràcies…

1. Qui eres? A què et dediques? On fas feina?

Segun Moyano. Educador social i pedagog. Professor del Grau en Educació Social de la UOC.

2. Quants anys portes professionalment en l’educació social?

Doncs gairebé fa 22 anys

3. Perquè vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?

De fet vaig estudiar Pedagogia, perquè Educació Social com a tal no existia. El meu interès estava posat en l’educació.

4. En què consisteix el teu treball?

Ara mateix la docència, la supervisió d’equips educatius i la investigació. Tot en el camp de l’educació social

5. Podries qualificar el teu treball?

Apassionant, creatiu, interessant, gratificant i… cansat

6. Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

La docència i el treball directe amb els educadors m’apassiona. Tot el que és burocràtic em fastidia bastant, però forma part de la feina.

7. Què s’exigeix o que s’espera d’un professional de l’educació social?

Vàries coses, però sobretot que sigui capaç de transmetre el món, amb tot el que això significa

8. Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional?

La paraula. La transmissió i el treball amb la paraula és fonamental en el desenvolupament de la meva feina

9. Què estratègies implementes en major freqüència? Quines has anat deixant de banda amb el temps?

El diàleg, el treball en equip i el compromís quotidià, com deia, amb la paraula. He abandonat la tossuderia, tot i que a vegades hi torno

10. Ha variat la teva forma de treballar des de que començares fins ara? Quins motius t’han fet canviar?

Molt. El pas del temps suposa aprendre i intentar millorar. He aprés molt de la meva feina i el treball amb altres.

11. La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?

Tot hi conta. Sempre he cregut que una part s’aprèn estudiant, però hi ha altra que es fa treballant.

12. Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?

Si treballés sense noves propostes, no hi treballaria en un camp com aquest. A vegades costa, però per mi és un leitmotiv.

Un leitmotiv és una constant, una cosa que es repeteix o és un tema central

13. Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

Jo, particularment, hi trobo manca de desig inicial per a engegar coses noves. Com una sort de “ja està tot inventat, no cal”

14. Quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?

No podem negar que hi ha un cert plaer personal, però sobretot és una responsabilitat ètica envers els subjectes amb els que treballes.

15. Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? (gent gran, infància, sociocomunitàri…) Perquè?

Si hagués de canviar ara, tornaria a treballar en protecció a la infància. Ho vaig fer molts anys i no descarto tornar-hi

16. Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat? Es pot fer ús des de l’educació social? Com?

Interessant. Són noves formes culturals i com a tals han d’estar presents a l’educació social. No cal tampoc omnipresència. Així les prenc.

Són, com dius, formes de comunicació i són un element a tenir en compte en les formes de transmissió, mediació o acompanyament

17. Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional? Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?

Amb això: amb l’experiència que suposa. La primera vegada que vaig descobrir, de veritat, que un nen, malgrat les dificultats, aprèn.

18. Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?

Que es preguntin per a que serveix educar. L’ES és una pràctica educativa i social que sovinteja en territoris de frontera.

19. Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

Què o qui ha fet que et dediquis a l’educació social?

20. I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estem estudiant educació social actualment?

Malgrat dificultats, entrebancs i problemes val la pena dedicar un temps a estudiar. I, no deixar-ho de fer quan comenceu a treballar.

http://migrubio.wordpress.com/edusoentrevista/segun-moyano/