TREBALL INFANTIL: UNA EXPLOTACIÓ SENSE LÍMITS. Per Ylènia Tort
Des del matí primerenc fins a passada la nit, en llocs estrets i foscs, al mig de la humitat, en quarts soterranis o en el silenci dels murs d'una casa, entre altres llocs. Explotats per pocs diners i sense cap tipus de protecció, són obligats a treballar doblegant les esquenes a la seva curta edat. Són milions els nens explotats al món, particularment nombrosos als països en vies de desenvolupament, encara que presents també de manera clandestina en països rics i on hi ha benestar.
És sobretot l'edat el que produeix estupor: tots tenen entre cinc i quinze anys. Són emprats en gairebé qualsevol tipus de treball, des del domèstic fins a altres en condicions de perill, com l'extracció de minerals o en fàbriques químiques, o en la miserable prostitució, o en el cas de la infàmia dels nens-soldats. Les seves mans, preades en com que petites, arriben on les mans dels adults no poden arribar: per això són tan requerides a les fàbriques tèxtils, com també en les de fòsfors.
En els centres urbans on no hi ha camp per conreà, són de vegades les mateixes famílies les que prefereixen manar els seus fills a treballar a qualsevol lloc. D'aquesta manera contribueixen en alguna cosa amb el magre pressupost familiar. Empren tot un dia per poder rebre una paga miserable i no dediquen si més no una hora a allò què més aviat tindrien dret, a una instrucció digna i a una infantesa serena. A gairebé tots els països el treball de menors està prohibit per llei amb certs límits d'edat, per això moltes vegades no impedeixen que un gran nombre de nens ho facin abans d'aquest límit d'edat i fins a setze hores diàries. L'experiència de moltes associacions i grups que lluiten per garantir una vida millor a aquests nens se solen topar amb una realitat molt dura.
El treball de menors, doncs, sol ser part de tot un context de degradació cultural i ambiental en el qual, ja sigui per gana o per ignorància, fins a uns quants centaus són més valorats que una hora d'instrucció. A més de les conseqüències immediates que es generen en la salut del nen, pot ser sigui el problema de la falta d'instrucció el que major impacte negatiu produeix per a les futures generacions. Amb molta freqüència no existeixen escoles o les que existeixen són massa llunyanes del lloc on habiten els nens. Altres vegades, en canvi, quan les escoles estan a l'abast, els mateixos nens no volen freqüentar-les, obligats per força pels adults o induïts a situacions de degradació. Per exemple, a l'Índia, al districte de Bellary, des de fa alguns anys companyies internacionals han comprat grans terrenys per a explotar-los com a miners. Criden per treballar els rostres més humils de la població, fins i tot a nens. És Calcuta, de fet, que el cinquanta per cent dels treballadors de les mineres són nens, que arriben a un total de dos-cents milions (FBG).
Encara que existeixin mercenaris i xarxes mafioses que participen en l'explotació infantil, també ens trobem amb multinacionals ben conegudes, de les quals tots hem comprat productes, malgrat que estem informats que la Nike, la primera marca de roba esportiva, sots-contracta a altres empreses a Taiwan i a Corea del Sud, per a poder utilitzar la ma d'obra infantil. Tot i saber-ho, molts cops continuem adquirint els seus productes. Crida també l'atenció el cas de la Walt Disney Company, que té empreses sots-contractades a Haití que confeccionen pijames de la Pocahontas i d'en Mickey Mouse amb treballadors sota condicions que recorden a les de la Revolució Industrial.
Un altre cas podria ser el dels soldats menors de divuit anys. En molts exèrcits convencionals dels països"avançats" no es respecta la majoria d'edat per a combatre, com ara els Estats Units -disset anys- o la Gran Bretanya -setze anys-, o altres països com Àustria, Xile, Brasil, etc. Hi ha també el cas esgarrifós d'Àfrica on en alguns llocs hi ha petits soldats fins i tot de menys de deu anys.
Per aquest motius, entre d'altres, les Nacions Unides van aprovar la Declaració dels Drets de l'Infant de 1959, que seria ampliada a proposta del govern de Polònia el 1978 per ampliar aquest drets que només contenien deu principis. I el 1989 l'Assemblea General de les Nacions Unides aprova la Convenció dels Drets de l'Infant amb força jurídica, fent obligatori el compliment dels cinquanta-quatre articles dels que consta. Ha passat el temps des d'aleshores i, malauradament ha succeït el mateix que amb altres lleis, com la prohibició de venda d'armament: no s'han portat a terme de manera seriosa i definitiva.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.