La prostitució al Raval de Barcelona per Maria Perez García-Baquero
Durant la Setmana Solidària organitzada per la Delegació de Joventut de Barcelona el juliol del 2012, vaig estar de voluntària al Lloc de la Dona, una fundació organitzada per la congregació de les germanes oblates que vetlla per les prostitutes del barri del Raval. El seu programa és complet i eficaç: les noies, majoritàriament nigerianes i romaneses, poden accedir a cursos de castellà, tramitar diferents documents i fins i tot buscar feina en un altre àmbit que l’allunyi de la vida que duen. Es fan moltes altres activitats, com per exemple les Tertúlies per a dones de més edat que ja no exerceixen. Tot plegat representa una illa d’oportunitats i de caliu humà per aquestes persones aïllades i sense recursos per a mantenir la seva família.
El dilluns, després d’explicar-nos amb detall en què consisteix la seva labor i quines portes obre el Lloc de la Dona a les prostitutes, les germanes ens van ensenyar el barri on treballen, els carrers plens de noies que esperen els clients, les incomptables botigues d’immigrants... Al dia següent, vam acompanyar les senyores de les Tertúlies a la seva excursió de final de curs, aquest cop a Tarragona. El viatge va ser emocionant perquè entre totes feien molt de xivarri i ens ho feien passar d’allò més bé, però alhora era difícil d’interioritzar que havien estat treballadores sexuals; tanmateix, vam poder comprovar que duen una vida desestructurada, algunes amb addiccions o dependència cap a un home, i no veuen el món com les altres dones de la seva edat.
Però l’experiència més impactant va ser, sens dubte, la visita a un dels pisos on treballen les noies. Després de que la Inés, l’educadora social del Lloc de la Dona (s’ha de dir que és una noia que brilla per la seva professionalitat i la humanitat amb què tracta tothom), ens presentés a moltes dones del carrer d’En Robador, vam pujar al bloc on una dona lloga les habitacions a les prostitutes. Veure amb els teus propis ulls com entren i surten els clients et fa comprendre fins quin punt és denigrant que una noia hagi de vendre el seu cos, i com n’és d’important que puguin sortir d’aquest forat on ja no existeixen la sensibilitat ni els valors. Una altra cosa que s’aprèn és que, en el tema de la prostitució, fer judicis i sentències morals és insuficient i només alimenta la barrera social que allunya aquestes noies de la resta de la societat.
A més, qualsevol cosa que puguem pensar està molt lluny d’allò que viuen elles; de la mateixa manera, fer generalitzacions és un error, perquè no totes treballen per voluntat pròpia (la majoria viuen en circumstàncies de desesperació, pressió i engany) ni són persones diferents a la resta a l’hora de tractar-les. En resum podria dir que els dies que he passat al Lloc de la Dona m’han obert els ulls vers una realitat dolorosa i difícil a la qual la societat dóna tota l’esquena.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.