Projecte Finalista CRAE La Pastoreta de Reus (2ª part)

SEGONA PART, METODOLOGIA, POSADA EN PRÀCTICA I AVALUACIÓ

Accions i activitats a desenvolupar.

En termes pràctics, els professionals d’un CRAE són els responsables més propers i directes de l’atenció dels infants i joves internats. Més enllà d’una atenció exclusiva a les situacions de risc, el Projecte Finalista segueix les línees de treball que prescriu la DGAIA i té com objectiu millorar l’atenció dels adolescents a punt de ser desinternats.

A través de la implicació progressiva de cada jove a diferents activitats, tallers, rutines i dinàmiques, en principi, els joves majors de 16 anys assoleixen els objectius que ens hem plantejat.

Seguiment mèdic.

L’atenció integral en el camp de la salut és un dret universal que cal preservar entre els nens i nenes d’un CRAE (revisions mèdiques, ginecòleg, control d’al·lèrgies i creixement, odontologia, CSMIJ, CAP, operacions quirúrgiques…).

El seguiment mèdic entre els joves finalistes, avarca la explicació del sistema de la Seguretat Social i la seva progressiva presa de responsabilitats (renovar la targeta sanitària, compra de medicació a la farmàcia, demanar hora per telèfon, elaborar un calendari personal on s’expliciti el dia i l’hora de les cites mèdiques…) de manera que al final de l’estada al CRAE, hi hagi prou garanties que els joves han assolit un nivell acceptable d’autonomia en la gestió dels afers mèdics i de salut.

Dinàmica d’horari d’àpats i dietes equilibrades.

El pla de menús de La Pastoreta ha estat confeccionat per La Direcció General de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat, i en concret, pel Programa d’Alimentació i Nutrició d’aquest Departament en col·laboració amb el Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola (PESE) del Departament d’Educació i el Centre d’Ensenyament Superior en Nutrició i Dietètica (CESNID) de la UB.

El pla de menús té en compte tant els aspectes nutricionals (equilibri dels aliments, freqüència d’utilització dels diferents aliments…) com sensorials i organolèptics (colors, textures, sabors…), i utilitza tècniques culinàries variades apropiades per l’edat i les característiques dels menors. Concretament, els educadors i les educadores vetllen perquè les dinàmiques a l’hora dels àpats siguin les apropiades, i atenen les dificultats de la “població jove”.

Dinàmica d’horaris de son.

Un bon control de l’horari de son és bàsic per la salut. Independentment de l’activitat que els menors realitzen als matins, aquests no es poden llevar més tard de dos quarts de nou. Els horaris d’anar a dormir entre setmana (de dilluns a dijous) són estrictes, mentre que els caps de setmana hi ha un marge de negociació.

Són casos excepcionals, quan el menor ha aconseguit un autorització expressa de l’Equip Educatiu (festa d’aniversari a casa d’un amic per exemple).

Dinàmica d’higiene integral.

L’equip d’educadors supervisa quotidianament la higiene de tots els menors. Aquest control és estricte i ampli i es duu a terme a tots els torns de treball. Aquest, es coordina mitjançant el diari d’observacions i un dels objectius generals és que aquest procés esdevingui progressivament autònom.

Aquesta dinàmica pot semblar relativament fàcil de sistematitzar, però no és així: en ocasions, els joves i els adolescents projecten en la higiene personal els seus problemes emocionals. En aquest sentit, mantenir un control diari de la higiene dels joves esdevé una eina per afrontar i abordar, educativament, alguns problemes  emocionals.

Seguiment emocional personalitzat.

Com a norma general, quan un educador comença el seu torn de treball el primer que fa és llegir el diari de seguiment i comentar-lo amb els seus companys de feina, i l’últim que fa abans de plegar és consensuar-lo i escriure’l: allà s’hi esmena un resum de cada menor: observacions perquè cada educador pugui fer un seguiment integral individualitzat i alhora coordinat.

D’altra banda, les tutories individualitzades són sessions on educadors i menors aborden conjuntament una problemàtica i tracen, posteriorment, una estratègia o pla per fer-hi front.

Itinerari individualitzat de sortides i pernoctes.

Una altra funció de l’Equip Educatiu és controlar i saber quins ambients freqüenten els joves, les amistats, les coneixences… I vetllar perquè aquestes siguin apropiades. Per aconseguir-ho cal reforçar les amistats convenients i no pas prohibir las que no ho són. Exemple d’aquesta tipologia d’acció és la regulació de les amistats que entren al Centre (a berenar per exemple).

D’altra banda, els permisos de pernocta els coordina el CRAE i els EAIA.

Taller de rentadora.

Tot i disposar el Centre d’un servei general de bugaderia, dins els procés d’emancipació i consolidació de la autonomia, cada jove finalista ha de posar una rentadora, a mitja càrrega, amb la roba personal un cop per setmana i posteriorment estendre-la.

L’activitat es planifica prèviament atenent a tres criteris: Disponibilitat dels joves i dels educadors. Horari òptim per estendre la roba. Complementarietat dels horaris entre joves (que no facin la activitat tots els joves finalistes el mateix dia a la mateixa hora).

Dinàmica d’ordre i neteja.

Tot i disposar el Centre d’un servei general de neteja, dins els procés d’emancipació, cada jove finalista ha de mantenir un ordre diari dels objectes personals (llit, roba i armari) i fer neteja a fons de l’habitació un cop per setmana.

L’activitat es planifica prèviament atenent a dos criteris: Disponibilitat dels joves i dels educadors, i complementarietat dels horaris entre joves (les habitacions són compartides i la neteja setmanal ha de fer-se el mateix dia).

Taller de cuina.

El CRAE la Pastoreta està provis d’un servei intern de menjador. Aquest fet, si bé assegura la qualitat i el control de les dietes dels menors, els priva d’algunes rutines i patrons de la vida quotidiana.

Treballar el desinternament d’adolescents d’un Centre Residencial va més enllà “d’ensenyar a cuinar”: és també contagiar “la rutina de cuinar”, que,durant anys no han observat.

El taller comença per la confecció de plats d’elaboració senzilla (batuts, amanides, fregits…) i evoluciona a mesura que els menors es familiaritzen amb els estris i les tècniques culinàries.

Taller de manteniment

El CRAE la Pastoreta està provis d’un servei intern per les tasques de manteniment i de neteja. Tal i com succeeix en el cas de la cuina, aquest fet, si bé assegura la qualitat i el benestar dels menors; al mateix temps, els priva d’alguns patrons bàsics de la vida quotidiana; com per exemple el de la cura i la reparació del mobiliari, del jardí…

Treballar el desinternament d’adolescents d’un Centre Residencial va més enllà “d’ensenyar a canviar bombetes o posar una tanca al jardí”, és també contagiarrutines quotidianes que durant anys no han observat. Aquest taller és molt variat (bricolatge, pintura, jardineria…) i s’adequa a les necessitats del moment.

Taller de compra sostenible i perdurable.

Aquesta activitat està inscrita dins d’una dinàmica més general amb l’objectiu d’oferir guies i pautes per dur un nivell de vida i un ritme de despeses equilibrat. Cosa gens fàcil i menys encara entre els joves.

Els aspectes econòmics es treballen en sessions de tutoria i anant de compres amb els menors. A banda de les necessitats que sorgeixen “sobre la marxa” (supermercat…), cada jove realitza durant l’any, capítols de “compra grossa” (roba, material de treball…). En tots aquests acompanyaments els educadors es regeixen per paràmetres d’estalvi i de compra racional, intentant treballar l’autonomia dels menors respectant les seves decisions i gustos.

Finalment, circumscrit en aquesta dinàmica d’afers econòmics, s’assessora als menors sobre les acompanyament i prospecció de pisos de lloguer…).

Dinàmica d’activitats financeres.

L’objectiu general de les dinàmiques, amb joves finalistes, d’economia i estalvi personal és explicar i assessorar sobre el funcionament de les activitats financeres i econòmiques (significat i funcionament del contracte de treball, nòmines, clàusules, oficines d’atenció), d’ajudes institucionals i recursos de la comunitat (beques, cursos subvencionats, sindicats, atur…), d’entitat bancàries (caixer automàtic, tipus de llibretes i dipòsits…).

Finalment, entren dins aquest paquet, les dinàmiques que tenen a veure amb l’acompanyament i la prospecció del mercat immobiliari i amb el mercat de lloguer de pisos (agències immobiliàries, Servei Municipal d’Ocupació -SMO -, Borsa Jove d’habitatge, universitàries…).

Curs d’informàtica.

El curs d’informàtica dirigit als joves finalistes del CRAE La Pastoreta, té com objectiu general assolir un nivell bàsic d’informàtica. Cosa que, és una molt important per dues raons: perquè molts menors presenten un fracàs escolar, i això, els perjudica a l’hora de trobar una feina; i per la importància que tenen avui dia les noves tecnologies en gairebé tots els sectors laborals. Si bé la majoria de menors han tingut contacte amb un PC, aquests desconeixen el seu potencial com a eina per l’ inserció laboral.

Fitxa resum del curs d’informàtica.
Durada total del curs.	Un any i mig aproximadament a raó de duesclasses setmanals d’una hora de durada.
Objectius.	- Assolir coneixements d’informàtica i conèixer les aplicacions al món laboral.- Aprendre a discernir les eines informàtiques segons els diferents tipus de feina.- Conscienciar de la importància d’una bona formació per accedir al món laboral.
Material necessari.	Nou ordinadors intel celeron amb windows2000 amb llapis de memòria, una impressora, una pissarra i material fungible.
Nombre de participants.	Dos grups de cinc alumnes.

Acompanyament en la inserció laboral.

El procés de recerca de feina dels joves adolescents és complicat, principalment, per dues raons: poca formació acadèmica, i edat laboral recent, és a dir, poca formació unida a poca (o nul·la) experiència laboral. L’experiència d’altres anys, ens indica que els cursos de garantia social (a partir dels quals, el menor entra en contacte -durant un període de pràctiques- amb el món laboral amb possibilitats de continuïtat) esdevenen, en algunes ocasions, l’eina més eficaç i immediata d’inserció al món laboral.

L’actual conjuntura econòmica però, ha retardat, i molt, l’entrada dels joves a la maquinària laboral. Actualment, els objectius són que els menors adquireixin un mínim d’habilitats i coneixements, útils en la recerca de feina. Aquesta acció estarà coordinada amb un servei extern: Via Laboral, que depèn de l’Àrea de Suport als Joves tutelats i Extutelats. Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, i com a tal, ofereix eines i assessorament (ajudes institucionals de desinternament -Llei 3/2006, del 27 de Juliol-).

Aquest Servei té un caràcter voluntari, i s’hi porta a terme un Mòdul d’Iniciació Laboral (MIL) que consisteix en definir i completar el perfil laboral del jove. Per fer-ho, els professionals del servei tracen un itinerari individualitzat basat en tutories. A grans trets, l’acció que s’hi duu a terme concorre en 3 grans àrees formatives: Tècnica, Base i Transversal.

Funcionament del Servei Via Laboral. Àrea de Suport als Joves tutelats i Extutelats. Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.
Fase d’ Acollida. - Primera entrevista. - Anàlisi ocupabilitat.	Mòdul Iniciació Laboral (MIL). - Objectiu laboral. - Perfil professional. - Mercat laboral.	Pla de Treball, seguiment i manteniment del lloc de treball. - Banc d’accions (model de competències, formació professionalitzadora, taller de tast…). - Base (conèixer l’entorn, contractació i salari, formació bàsica –català-, seguretat i condicions de salut en el treball…). - Transversals (dinàmiques d’identificació i autoconeixement, dinàmiques de relació – comunicació, treball en equip…-, dinàmiques d’afrontament – resolució de conflictes, responsabilitat…-).
Continguts:- Currículum. - Planificació del procés de recerca de feina. - Prospecció d’ofertes laborals a través de diaris, Internet, i contacte amb empreses. - Tècniques bàsiques de la trucada telefònica en la demanda de feina. - Tècniques bàsiques en la entrevista de treball.

Projecte SAM-DO.

El Projecte SAM-DO és de caràcter voluntari. A vegades, quan el menor ha experimentat un capítol greu d’angoixa o agressivitat, o per una simple demanda, un menor sol·licita participar en aquestes classes. En aquell moment, el mestre de l’activitat a l’Equip Educatiu. L’emplaçament on es duu a terme aquesta activitat és un espai setmanal, d’accés restringit (els menors han d’estar acompanyats pel mestre de l’activitat o bé per un educador).

Aquesta sala disposa de dos espais: un sala d’aprenentatge, desfogament i activitat energètica, i un altre de relaxació.

Aquest projecte contempla diverses línees de treball, de les quals hem resumit les que van adreçades als joves finalistes: dinàmica “buzón-amigo”, “quin color tens avui?”, tècniques d’autocontrol, tècniques de respiració, meditació i reflexió.

Dinàmica “Buzón amigo”.

La majoria dels nens i joves residents d’un CRAE ho fan en contra de la seva voluntat, i no han tingut bones experiències amb els adults. Aquest fet pot comportar la desconfiança quasi permanent: tot camí per conquerir o retrobar la confiança és positiu. A la bústia “buzón-amigo” els menors poden dipositar, de manera anònima, o no, cartes descrivint problemes, inquietuds, dubtes, pors…, amb la garantia que el contingut de les cartes és confidencial.

Quin color tens avui?

Quan s’inicia la classe els menors escullen un color en funció del seu estat d’ànim (blanc de pau, tranquil·litat i d’un dia positiu; verd d’esperança i projectes de futur; blau de dia pensatiu, melancòlic o absent; vermell si es té un dia agressiu i nerviós, mal dia; i finalment taronja, si el menor considera que té un estat d’autocontrol, d’equilibri). En finalitzar les sessions, els menors també escullen una de les lletres: “M” (Malament), “B” (Bé), i “R” (de Regular). Aquesta relació, basada en l’autoavaluació de cada nen, és una eina molt apta per avaluar els diferents estats emocionals –i llur evolució-.

Tècniques d’autocontrol.

L’autocontrol emocional és la capacitat de controlar les emocions. Aprendre a controlar els pensaments és l’ inici per aprendre a controlar les emocions; perquè un sentiment és la reacció física d’un pensament. Totes les sensacions són precedides per un pensament: som el que pensem.

Algunes de les tècniques per aprendre a controlar els pensaments (i les emocions) són: primer, aturar el pensament negatiu. Segon, aprendre a tenir paciència. I tercer, enfrontar-se a la ira amb la reflexió.

Tècniques de respiració.

Respirar bé és una font de salut i una manera d’enfortir el nostre cos i la nostre ment. Els exercicis de respiració són la clau i la porta d’entrada per la relaxació immediata sense requerir exercicis de meditació. Respirar profundament ajuda a controlar situacions de tensió i estrès, obtenir energia i vitalitat en moments d’esgotament i claredat de ment en moments d’ofuscació.

Meditació.

El principi de la meditació és el coneixement d’un mateix. Això significa ser conscients de “tots els moviments del ser i del sentir”. Perquè la ment superficial actuï de receptora de la ment inconscient cal que estigui asserenada, calmada, i en pau; cal ser observada i comprendre les seves activitats.

Reflexió.

La dinàmica d’aquests classes és grupal i asseguts en cercle. Es planteja un tema a reflexionar, que sol estar relacionat amb algun problema o bé amb una carta del “buzón-amigo”. Seguidament, s’inicia un debat en el qual cada menor disposa del seu temps per opinar. Les preguntes són infinites i cada menor ha de respectar el torn de l’altre. L’ambient és distès i relaxant.

Avaluació.

El propòsit de l’exercici avaluatiu és poder comptabilitzar, qualitativament, les accions educatives realitzades, valorar-les, i analitzar, objectivament, el treball professional. L’avaluació és de caire anual i durant els dos primers anys d’execució del projecte els resultats han estat prou satisfactoris.

En base a tot aquest procés, posteriorment, s’obtenen pautes per al disseny de futures accions. A grans trets el sistema avaluatiu permet quatre grans objectius (apartat inspirat en la metodologia de Porcel i Vázquez -1995-

Primer, aconseguir un marc referent, a través del qual els joves finalistes poden desxifrar, autònomament, la seva situació i com anticipar les seves accions.

Segon, construir un marc metodològic, tècnic i instrumental, a través del qual s’ operativitza un marc teòric, i els professionals organitzen les seves accions.

Tercer, construir un marc metodològic, tècnic i instrumental, a través del qual els professionals poden revisar els valors i les actituds pròpies tenint com horitzó el respecte als valors i les actituds dels joves finalistes; i poder generar noves actituds i intervencions, les quals hauran de ser, posteriorment, explicitades coherentment.

Quart, interioritzar els repertoris d’acció. Aquest objectiu implica la consolidació i el desenvolupament de les capacitats per l’acció professional.

http://miquelangelmagan.cat/web/?p=934