Respecte i tolerància
El valor del respecte i la tolerància és important per
ajudar a les criatures i als joves a tenir unes bones relacions familiars,
laborals i socials, és per això que i aprofundirem en aquest article.
Un exemple, la paraula respecte s’escolta sovint en debats a
la televisió, però només serveix per seguir dominant als altres; sembla que el
més fort és aquell que crida més. Fa poc, em vaig trobar en una reunió a una
escola, a una mestra preocupada per un nen immigrant que era menyspreat a
l’aula, i una mare que hi assistia, amb tota sinceritat, va comentar que a ella
tampoc li agradava aquell nen; amb la seva actitud negativa, feia que el seu
fill no s’hi acostés. Ja estava tot explicat, si bé la seva sinceritat va donar
peu a altres aportacions, que podien fer-la canviar d’opinió.
Educar en el respecte i tolerància és un complement de
l’educació de la llibertat; viure aquests valors és estimar la dignitat de la persona
i respectar la seva intimitat. També, perquè no podríem entendre la llibertat,
si no la contempléssim com una obertura vers els altres.
Avui es parla molt d’aquests temes, però poques vegades es
viuen bé; només cal veure quan es reuneixen unes quantes persones...¡que poques
escolten, més aviat tothom diu la seva, sense deixar intervenir a ningú; es
constata que tots i totes parlen alhora.
Un exemple, la paraula respecte s’escolta sovint en debats a
la televisió, però només serveix per seguir dominant als altres; sembla que el
més fort és aquell que crida més. Fa poc, em vaig trobar en una reunió a una
escola, a una mestra preocupada per un nen immigrant que era menyspreat a
l’aula, i una mare que hi assistia, amb tota sinceritat, va comentar que a ella
tampoc li agradava aquell nen; amb la seva actitud negativa, feia que el seu
fill no s’hi acostés. Ja estava tot explicat, si bé la seva sinceritat va donar
peu a altres aportacions, que podien fer-la canviar d’opinió.
Hem de procurar, davant de les nostres criatures i dels
nostres adolescents, no fer mai cap comentari negatiu de ningú i saber acollir
els que són diferents de cultura o de raça.
Destacaré a continuació defectes que poden entorpir el
respecte i la tolerància:
1. L’amor propi: El primer enemic el tenim dins nostre: és
l’amor propi, que sempre és un mal conseller; ens fa creure que sempre tenim la
raó i ens costa acceptar que els altres no pensin el que pensem nosaltres.
En educació això és un problema, ja que s’ha d’admetre en
els altres una manera de pensar i d’obrar diferent de la nostra; hi han moltes
matèries opinables i no hem de ser rígids per defensar les nostres idees; una
actitud plaent vers les dels nostres joves, serà la clau per una bona
tolerància.
2. Confondre la tolerància amb el relativisme: Aquesta
actitud, que es tradueix en frases com: “la majoria pensa”, “es diu”, “tot és
bo”, “els temps han canviat”, “tothom ho fa”,... és bastant greu. És de Sant
Tomàs la frase: “On no hi ha distinció hi ha confusió”; per això, a la família,
fills i filles han de trobar pautes i orientacions sobre la veritat, la
formació de la consciència i la rectitud en les intencions.
3. La manca de confiança: Molts conflictes en l’espai de la
convivència sorgeixen per la manca de diàleg, base de la comunicació; si no
n’hi ha, no tindrem capacitat per comprendre, ni elements de judici, ni saber
què pensen els nostres fills i filles de temes importants com la vida, la
sexualitat o l’ambient que es poden trobar a l’escola i al carrer. Si no ho
s’expliquen, per por a la nostra rigidesa, no podrem donar la nostra opinió del
que és més convenient, ja que no sabrem quina solució suggerir.
4. Actitud negativa: Cal ser positiu per actuar amb
serenitat i ocupar-se amb tranquil·litat de temes que preocupen als fills,
especialment a l’adolescència; desprès d’una conversa es poden aclarir molts
conceptes equivocats; sempre es poden trobar punts en el que s’està d’acord,
per aconseguir l’apropament amb el fill o filla. La veritat lluirà millor,
sempre que sigui defensada amb amabilitat, constància i sense violència. Volem
que els nostres fills i filles siguin comprensius i persones sociables; el
termòmetre de la seva tolerància i respecte serà la comprensió que tinguin amb
el punt de vista dels familiars, amics i coneguts.
Que mai facin greuges a ningú; tothom té la possibilitat de
canviar si està ben tractat. Per això, es diu el que no esta bé, però amb gran
estimació per la persona que ha actuat malament. Si els pares i mares tenen
respecte per la intimitat dels seus fills i, tolerància, sense dramatitzar i
sense enfrontar-s’hi, aconseguiran d’ells i d’elles que reconeguin les seves
dificultats personals i tinguin més possibilitats de demanar el consell oportú.
La clau del respecte sempre està en la comprensió. L’acció, en no imposar, sinó
en raonar i proposar les idees diferents.
Victoria Cardona Romeu
Escriptora i educadora familiar
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.