‘Si creus que estudiar no serveix, estudia’ per Carles Capdevila

Estem fatal de lògica. I s’ha anat estenent la idea falsa que els estudis superiors ja no serveixen. Va començar abans de la crisi, i ara s’accentua. Si els que estudien per ser advocats no poden treballar d’advocats, quin sentit té que hagin estudiat això? És més, si fins i tot treballar d’advocat ja no garanteix sou d’advocat dels bons temps, a què juguem? Doncs resulta que no tenir estudis terciaris (carrera universitària o FP superior) és un factor de vulnerabilitat social altíssim, és gairebé la garantia de pujar a un ascensor social de terror que baixa en caiguda lliure i sense frens. Haver estudiat no garanteix que pugis, però esmorteeix la caiguda. Dóna la base suficient per a una necessitat de present i futur: la formació contínua, les eines mentals i socials per reciclar-se i emprendre nous camins. La visió dels estudis que permetien a una generació pujar una o dues plantes més amunt que els pares ja és història. En part gràcies a l’èxit d’algunes generacions, quan s’hi va enfilar molta gent, a aquest muntacàrregues social, que va fer créixer la classe mitjana. Avui més que mai el factor clau que ensenya a sobreviure a dins d’un ascensor perillosament accelerat és, naturalment, l’educació. Invertir en educació és salvar la meritocràcia. Els que menys perden estatus i renda tenen formació terciària. Convé que ho anem repetint des del punt de vista pràctic i des del punt de vista humà: la formació ens enriqueix personalment. No trobarem feina per a tota la vida, però ens formarem per tenir una vida millor. I si algú dubta del valor d’estudiar és que no ha estudiat prou.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.