Treball amb les famílies
Al començar el segon programa d’escola taller, i amb
l’experiència de treball dels primers anys, on convocàvem a les famílies quan
sorgien problemes, o be les ateniem a demanda, vaig proposar convocar una
reunió amb totes les famílies. L’objectiu fonamental era que coneguessin de
primera mà el programa en el qual participaven els seus fills/es i
fomentar una comunicació directa. Sempre
ens donava bons resultats les entrevistes amb les famílies, era una manera
d’establir pactes i compartir la responsabilitat de la formació dels
alumnes. Per tant, era un bon
començament: explicar la normativa i els objectius del programa, i després,
conèixer als monitors responsables de cada grup, tenint l’oportunitat de parlar
amb ells.
Al principi l’equip es va mostrar molt escèptic de la
possibilitat d’èxit, tenint en compte l’edat dels alumnes, i sabent que les
famílies no assisteixen gaire a les reunions escolars.
L’escola ha de tenir flexibilitat i disponibilitat horària
per entrevistar-se amb famílies i altres agents socials. Cal que el centre no
es tanqui en si mateix… i que tingui una bona i freqüent relació amb Serveis
socials, ONG, líders religiosos o associatius dels propis col·lectius,
(Educació i immigració, Carbonell, 2000)
Per tant, vaig plantejar-me la manera de garantir la
participació, i vaig dissenyar una enquesta per saber quins dies i en quins
horaris els hi convenia assistir. Proposava
uns dies concrets i dos horaris (un
per la tarda i un pel matí) Una vegada recollida l’enquesta i fet el
buidatge de la informació, es va veure la necessitat de fer dues convocatòries,
donat que alguns podien al matí i d’altres per la tarda. Llavors vam donar la
resolució a cada alumne segons l’horari que havien triat, i l’havien de tornar
amb el vist – i -plau familiar.
En alguns casos vaig haver de trucar per confirmar. Però,
finalment es van fer les dues reunions, amb una assistència del 90% de les
famílies. Algunes, d’origen immigrat, s’havien excusat perquè estarien de
vacances al seu país (era juliol). Però, al setembre, ens van venir a veure
(entrevistes individuals concertades)per tal de posar-se al corrent dels temes
tractats.
La conclusió de tan bon resultat és evident: no es pot
convocar a les famílies donant-lo tot per fet, sense cap possibilitat de triar.
L’enquesta, a més, va fer que es
comprometessin.
També és cert que per a moltes famílies, l’ ET representava
l’ultima oportunitat pel seu fill/a de formar-se i també de tenir un contracte
de treball (amb un sou, que quan va començar la crisi econòmica i la pèrdua de
llocs de treball, aquest sou sovint era l’ únic que sostenia la família) Per
tant, els interessava molt estar ben informats i compromesos amb l’escola
taller.
Aquestes reunions van
seguir organitzant-se durant tots els programes, amb el mateix sistema i el
conseqüent èxit.
A part d’aquesta reunió, vaig continuar fent entrevistes amb
les famílies individualment per tal d’aconseguir una millor atenció dels
alumnes, coneixent el seu entorn familiar. Sempre van repercutir positivament
en l’adaptació dels joves a l’entorn del centre. Crec que les famílies agraeixen molt
sentir-se ateses i veuen que els professionals ens interessem i preocupem pels
seus fills/es.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.