Estrès familiar. En la gènesi de nens delinqüents

Soledat, discussions, baralles, maltractaments… 

Moltes conductes delictives o agressives en les criatures s’atribueixen a nivells excessius d’estrès familiar, situació en què viuen el 32,9% dels nens.

Els aspectes més relacionats amb els problemes de conducta són el baix rendiment escolar, el nivell elevat d’estrès familiar i també l’ús abusiu dels jocs d’ordinador, els videojocs o la navegació/xateig per Internet. Aquesta és una de les conclusions de l’Estudi Eyberg (Estudi epidemiològic dels trastorns del comportament en la infància i l’adolescència amb l’inventari d’Eyberg), un treball dut a terme recentment per la Sociedad Española de Pediatría Extrahospitalaria y Atención Primaria (SEPEAP) i presentat fa poc temps en el XXII Congrés Nacional de la SEPEAP, que s’ha organitzat a Tenerife, segons el qual la població de risc entre els 2 i els 13 anys per tenir aquest tipus de conductes se situa al voltant del 17,3% i el risc alt en el 6,6%. Aquestes dades concorden amb les proporcionades per Emilio Calatayud, jutge de menors de l’Audiència Provincial de Granada amb motiu del XVII Congrés Nacional de la Sociedad Española de Psiquiatría Legal, que afirma que el 82% dels menors amb perfil de delinqüència presenta fracàs escolar, i assenyala que està creixent el percentatge d’ordres d’allunyament de menors respecte dels seus familiars i les denúncies per violència entre parelles de nòvios adolescents.

Una “joia” de nen

Tots aquests trastorns de comportament, que també s’anomenen trastorns de comportament pertorbador, són el motiu més freqüent a l’hora de derivar els nens per a avaluacions i tractaments de salut mental.

a. Conductes externalitzants

El nen amb conductes DELICTIVES

• No se sent culpable després de portar-se malament.
• Té males companyies.
• Menteix.
• Prefereix anar amb nens més grans.
• S’escapa de casa.
• Roba a casa. Diu paraulotes.
• Fa “campanes”
• Pren alcohol, drogues, etc

El nen amb conductes AGRESSIVES

• Discuteix molt, és cruel.
• Requereix molta atenció.
• Destrueix les seves coses o les dels altres.
• És desobedient, gelós.
• Tossut.
• Es baralla amb facilitat.
• Crida molt.
• Canvia fàcilment d’humor, és temperamental.

b. Conductes internalitzants

• Aïllament.
• Queixes somàtiques.
• Ansietat.
• Depressió.

c. Conductes mixtes

• Atenció.
• Problemes socials.
• Trastorns del pensament.

Factors que agreugen l’estrès familiar

1. En els casos en què el nucli familiar està format pels PARES BIOLÒGICS de la criatura, hi ha un percentatge més gran de nens amb rendiment escolar alt i amb menys nivell d’estrès familiar. De fet, el rendiment escolar baix s’associa més a les parelles amb un sol component biològic i encara és inferior si es tracta d’una parella adoptiva o d’una unitat familiar

monoparental.

2. Pel que fa al FACTOR IMMIGRACIÓ, els nens que tenen els dos progenitors estrangers mostren amb menys freqüència conductes externalitzants que els que tenen un progenitor d’origen espanyol i l’altre estranger.

3. Quant a la SITUACIÓ LABORAL DELS PARES, es detecta una freqüència lleugerament menor dels trastorns de comportament en les llars en què els progenitors treballen mitja jornada i una evident freqüència més alta de trastorns de conducta en les famílies en les quals els dos progenitors estan a l’atur, o un en les famílies monoparentals.

4. En les llars que tenen QUATRE FILLS O MÉS s’ha trobat una freqüència menor de trastorns del comportament i també una percepció més baixa de conducta problemàtica pels pares. En canvi, s’observa un rendiment escolar inferior i el nivell mitjà d’estrès familiar és una mica superior.

Nens maltractats el factor d’estrès més important

Segons la Federació d’Associacions per a la Prevenció del Maltractament Infantil (FAPMI), un dels factors d’estrès més destacats a què estan sotmeses moltes criatures és el altractament infantil. De fet, un nombre preocupant de nens i nenes són víctimes de maltractaments a l’Estat espanyol, encara que els serveis professionals només en coneixen la meitat dels casos. Les formes més habituals de maltractament són: 

l’abandonament emocional, l’abandonament físic, el maltractament físic, el maltractament emocional i l’abús sexual. Els casos més greus es veuen en nens i nenes de menys de cinc anys, quan no poden demanar ajuda, evitar el seu agressor o resistir el dany. Per la gravetat d’aquests fets i amb la intenció que tots els sectors de la societat s’impliquin a posar-los aturador, el mes de novembre passat es va dur a terme el IX Congrés Estatal de la Infància Maltractada a Valladolid, sota l’auspici de la Federació d’Associacions del Maltractament Infantil (FAPMI) i concretament l’Asociación Castellano-Leonesa de Psicología y Pedagogía (REA). Molts professionals del sector procedents de tots els àmbits han exposat allà les seves vivències personals i professionals, des de víctimes del maltractament fins a policies, passant per institucions, psicòlegs, psiquiatres i professors. Promoure un model de treball ecològic, en xarxa, des de tots els organismes implicats en la prevenció, detecció i intervenció de situacions de maltractament infantil ha estat l’objectiu principal d’aquest congrés. Segons Jesús García Aller, psicòleg i cap inspector del Cos Nacional de Policia i expert en tractament policial de menors, “coordinació de totes les institucions és un aspecte essencial a l’hora de treballar i d’optimitzar tots els recursos de què disposem contra el maltractament. En aquest camp, la policia té un lloc privilegiat a l’hora de detectar casos de maltractament per la seva proximitat a la població i pel fet de tenir un horari ininterromput”.

Eh que fa mal? Si et fa mal, denuncia

Per prevenir i reduir aquests actes contra la població infantil, el Ministeri d’Educació, Polítiques Socials i Esports, per mitjà de l’Observatori de la Infància d’Espanya i juntament amb la Federació d’Associacions per a la Prevenció del Maltractament Infantil (FAPMI), han posat en marxa la II Campanya de Prevenció del Maltractament Infantil. Sota el lema Eh que fa mal? Si et fa mal, denuncia, la campanya de sensibilització pretén conscienciar els ciutadans sobre el maltractament infantil i sobre la necessitat de denunciar qualsevol tipus de violència cap als menors.

Si creus que alguna criatura pateix maltractament infantil VÉS O TRUCA A ALGUN D’AQUESTS CENTRES:

• A la COMISSARIA DE POLICIA més propera.
• Al QUARTER DE LA GUÀRDIA CIVIL.
• Als SERVEIS SOCIALS DE L’AJUNTAMENT.
• Als SERVEIS DE PROTECCIÓ DE LA COMUNITAT.
• Al JUTJAT DE GUÀRDIA.
• A la FISCALIA.

Una garrotada a l’educació. Els pares, en el banc dels acusats

Família, educació i societat. Aquests són els tres pilars que el magistrat Emilio Calatayud segueix defensant com a base per a la bona formació dels menors. Durant una conferència que va oferir al Club Antares de Sevilla, el jutge ha recordat que alguna cosa està fallant en la família i en la societat i per constatar-ho només cal remetre’s a les seves pròpies xifres, “en els anys que fa que exerceixo com a jutge dec haver sentenciat més de 15.000 delictes varis, però també unes 75 violacions i uns 35 homicidis”. Calatayud, però, ha volgut deixar clar “que el 80 per cent d’aquests nanos que veiem ha comès algun delicte, però no són delinqüents”.

1. Família

Fills amb drets… i amb deures.

Segons Calatayud, la culpa de l’augment de delinqüents entre els joves la tenen en bona mesura els pares, que “tenen molta culpa, perquè també tenim complex de democràcia jove i encara hi ha unes normes que apliquem i unes altres que no. Hem passat d’un extrem a l’altre, del pare ‘això es fa així perquè ho dic jo’ hem passat als que són amics dels seus fills, i jo no sóc amic dels meus fills, perquè si no sóc el seu pare els deixo orfes”. Ara per als fills “tot són drets, però ningú no se’n recorda dels seus deures, i en tenen, ens hem oblidat d’aplicar l’article 155 del Codi Civil: els fills han d’obeir els seus pares mentre romanguin sota la seva potestat, i respectar-los sempre; i contribuir equitativament, segons les seves possibilitats, a l’aixecament de les càrregues de la família mentre hi convisquin”. ”A més”, segueix, “en la meva vida professional he vist com els drets dels fills es mouen en una frontera en la qual es barregen sovint amb els drets dels progenitors. Per exemple, un cas molt habitual és quan entra en litigi el dret a la intimitat dels fills amb el dret a estar informats dels pares del que fan els seus fills. Jo he pogut presenciar com a nenes de 13 anys els subministren la píndola del dia després en centres de salut després d’haver-les sotmès a proves de maduresa que desconeixo, sense informar-ne els pares. Això amb l’agreujant que moltes vegades, com que aquests serveis no estan informatitzats, aquest subministrament no queda registrat enlloc, de manera que es pot donar el cas que la menor rebi fins a 5 pastilles segons el lloc on vagi. I el mateix en casos d’intoxicacions etíliques… Jo crec que és molt fort”.

2. Educació

Igualment, ha declarat que parlar d’autoritat ens recorda temps passats, “però sí que podem recordar que, de la mateixa manera que els del Codi Civil, tenim dos articles en el Codi Penal, el 24 i el 550, que ens recorden que, per exemple, els professors són funcionaris públics, i que seran culpables d’atemptat els que escometin l’autoritat, als seus agents o a funcionaris públics, o utilitzin força contra ells, els intimidin greument o els facin resistència activa també greu, quan estiguin executant les funcions dels seus càrrecs o amb ocasió d’aquestes funcions”.

3. Societat

Pel que fa a l’ambient social, segons Calatayud “tornem a detectar un policonsum de substàncies creixent: des de l’alcohol, que és una droga encara que Espanya sigui el tercer país productor d’alcohol, fins als bolets al·lucinògens, passant pels porros, o que es torna a esnifar cola, o que ingereixen el líquid que surt de les piles quan es fan malbé”. I altres conductes “com els problemes que estem tenint amb les imatges que enregistren i difonen amb els mòbils, o altres addiccions que també es veuen reflectides ja en els menors: sense anar més lluny és pública la dada, per posar un exemple de la meva Comunitat: el 4,8 per cent dels menors andalusos és ludòpata… i si entrem a analitzar el col·lectiu de menors que veiem que presenta malaltia mental, sigui per consum de substàncies o no, tot això es complica cada vegada més”.

http://www.xarxafarma.com/index.php/bloc/?p=1693