CRAE Mare de Déu del Roser

Després de les oportunes desinfeccions de tot l’edifici, s’obriren les portes per acollir nenes necessitades d’atencions mèdiques i adequada alimentació, procedents de barris immigratoris de Barcelona i d’altres ciutats industrials. Llavors va rebre el sobrenom de Casa de família.

Tot això va servir d’estímul a les germanes per continuar treballant amb il·lusió al servei dels necessitats.

Des del 1962 fins al 1980 es va rebre l’autorització d’impartir l’Ensenyament Primari (EGB) en el mateix centre. És obvi que adaptar espais i equipament és obra d’una fortalesa i abnegació ferma i constant, portat per uns membres que tenien clar quins objectius volien aconseguir. Acollir el que tenia dificultats econòmiques, socials i morals, tot donant una educació humana i religiosa.   

Moltes van ser les complicacions per portar a terme uns estudis primaris reconeguts pel Ministeri d’Ensenyament. Llavors es va buscar una alternativa: 

• cursar la primària a altres centres i així poder tenir el Graduat o Certificat d’estudis. 

L’any 1980 es va signar un Conveni amb la Generalitat de Catalunya, com a centre col·laborador de la Direcció d’Atenció a la Infància. Des de l’any 1996 s’ha convertit en un Centre Residencial de Menors de la mateixa Direcció General.

Breu història del Centre Mare de Déu del Roser

Dins de la comarca del Vallès Oriental, sobre el poble de Sant Quirze Safaja, hi ha un edifici amb el nom de Puig d’Olena. L’any 1932 es va inaugurar un prestigiós Sanatori Antituberculós, de propietat privada, dirigit per la Srta. Maria Planes, mestressa de la casa. La seva voluntat era tenir la presència d’una comunitat de religioses, que, en aquest cas, van ser les Dominiques de l’Anunciata les que van ser objecte de la seva confiança. Amb el pas del temps ha sofert alguns canvis, però sempre respectant la voluntat de la Srta. Maria. El sanatori es va tancar el febrer de 1954 a causa del progrés de la Medicina.

El Centre Mare de Déu del Roser actualment Puig d’Olena és un centre residencial d’acció educativa (CRAE) de les Dominiques de l’Anunciata, anomenat Mare de Déu del Roser. 

Col·laborador de la Direcció General d’atenció a la infància i adolescència (DGAIA) de la Generalitat de 

Catalunya.

Atén una població de 25 menors tutelats per l’administració. La nostra població prové del que podem anomenar el Quart Món, la infància maltractada, abandonada, infants que viuen separats del seu entorn familiar.

L’any 1981 la comissió d’infància de Justícia i Pau introduïa ja l’expressió Quart Món, amb la qual designava aquells sectors de la població que en els països industrialitzats es caracteritzen per viure en el nivell més baix de l’escala social, en un estat d’exclusió i extrema misèria. Els nous pobres són pobres en tots els sentits, no només econòmic. 

Puig d’Olena compleix un doble mandat, el de les prescripcions tècniques del Departament  d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i el de fidelitat a l’estil dominicà, destacant-se en aquest últim els trets de senzillesa, obertura, misericòrdia i apropament, en especial als més desfavorits, i cal afegir la vivència en la fraternitat dins d’un ambient de diàleg, de participació i coresponsabilitat. Tot plegat és respectar la dignitat de la persona.

El centre és fidel al carisma del fundador, Francesc Coll. Diu: “Ens dedicarem a l’educació com una de les formes especialment més eficients d’evangelització” (N,II. 88, II).

Puig d’Olena està format per un equip de professionals on conflueixen religioses i laics que treballen conjuntament per cobrir les carències dels menors, per donar atenció a les seves necessitats bàsiques i formar-los com a persones íntegres en un entorn el més familiar possible, dins d’un clima d’afecte.

http://urc.confer.es/urc/publica/horeb/horeb_85.pdf