L’Atenció a la diversitat
En aquest escrit, em proposo descriure algunes de les mesures d’atenció a la diversitat que vaig desenvolupar durant els anys que vaig treballar com a Docent de formació complementària i Insertora laboral als 3 programes d’escoles taller (2003/2010) i com a Directora, a la Casa D’Oficis (2010/2011)
INTRODUCCIÓ
El món quotidià dels joves assistents als programes d’ escoles taller, no és, en general, un món motivador, encoratjador i ple d’experiències positives. El fet d’ haver passat per experiències escolars diverses i en la majoria dels casos, negatives, així com haver tingut processos socialitzadors diferents, (cas dels nouvinguts o fills/es de famílies d’origen immigrat) o de viure en situacions de risc social, fa que em plantegi la importància de “desplegar tot tipus de iniciatives de retenció i inclusió” per fer d’aquests programes, escoles inclusives; “on l’altre es perfila com a subjecte de necessitat i patiment”. (La escuela como frontera; Duschatzky,1999)
Els alumnes necessiten del nostre suport socio-afectiu. Per ells, l’escola representa la possibilitat de convertir-se en allò que volen esser. Els hem de donar oportunitats, malgrat cometre errors, de rectificar, per tornar a engegar el seu projecte personal.
Atenció als alumnes d’origen immigrat
El perfil dels alumnes (majoria nois) era variat però, els primers anys eren majoria els d’origen immigrat i molts, no havien estat escolaritzats als seu pais d’origen (marroquins, gambians i senegalesos)
Primeres mesures pels alumnes nouvinguts que no tenien una bona comprensió de cap de les dues llengües:
Demano als monitors (específicament als que fan seguir un llibre i posen tests escrits per avaluar) que l’ avaluació es faci oral, amb la meva col·laboració. D’aquesta manera, podem enfocar-la a valorar competències i actituds i no només continguts.
La Mediació
Durant el meu treball al primer programa d’ET, ens vam trobar amb un altre problema: la desconfiança dels alumnes d’origen immigrat respecte al contracte per a la formació que es feia. Es va convertir en una lluita diària d’explicacions i rebots per la seva part. No trobàvem la manera de fer-los entendre les característiques d’aquest tipus de contracte. Vam decidir posar-nos en contacte amb Caritas de Calella (jo havia treballat com a monitora-voluntària fins feia poc) Ens van posar en contacte amb una persona molt reconeguda de la comunitat magrebí de Calella (molts alumnes eren d’aquest poble) Li vam explicar la problemàtica i va venir a veure- n’s. Després d’una llarga conversa, ell va anar pel centre saludant als alumnes. Llavors, es va esvair el problema, perquè representava que aquest senyor, amb la seva visita, ens havia donat el seu vist -i-plau.
El permís de treball
A més de la necessitat de conèixer les llengües, també estava el problema del permís de treball (la manca) El fet de no tenir-lo feia que a la fase de inserció laboral, aquest requisit es convertia en discriminatori i impossibilitava acomplir amb l’objectiu fonamental dels programes d’ET: la inserció laboral dels participants. Per tant, vaig posar-me en contacte amb el Consell Comarcal del Maresme. (secretaria d’immigració)per tal d’obtenir tota la informació necessària. Ells em van derivar al Centre de informació per a treballadors estrangers: “CITE” de CCOO. Un advocat va venir a fer una xerrada informativa i va explicar els requisits per tal de poder demanar el permís de treball. Va ser gràcies a aquest professional, que alguns alumnes van poder tramitar-lo i aconseguir-lo! Per mi va ser molt positiu perquè els anys següents, ja podia derivar als que acomplien amb els requisits. I fins i tot, els que s’apropaven a l’escola a demanar informació, sinó el tenien, els informava i derivava al CITE (que és gratuït)
Crec que aquesta “atenció” va fer que la nostra Escola Taller es convertís en un referent , ja que venien centenars de nois de tots els pobles del Maresme, a “apuntar-se” a la nostra escola taller.
Després de treballar al primer projecte d’escola taller, vaig fer una presentació “La Intervenció psicopedagògica a l’escola taller” al Congrés internacional de Psicologia educativa (UBlanquerna) al marc de l’educació intercultural.
Reptes: formar als monitors, sensibilitzar-los vers els nous perfils d’alumnes adolescents.
El fet que els monitors no tenien formació docent (eren professionals del seu ofici) alguns havien assistit a cursos de formació per formadors d’Escoles Taller, decideixo assistir a les classes teòriques per tal de recolzar als monitors. Després de la classe, fem reunions individualitzades amb cada monitor i cerquem maneres d’ ajudar-los a millorar les seves pràctiques.
Aquest recolzament dins l’aula és una bona eina de treball, no tinc com a objectiu valorar al monitor, tot i que és cert que ells se senten ”observats i avaluats”. Intento que la meva presència sigui el més activa possible, i els animo a que també vinguin i participin a les meves classes (alfabetització en llengües, informàtica, sensibilització mediambiental i formació en inserció laboral)
Crec que compartir les classes (fomentar la codocència o de multidocència compartida) fa que se sentin més còmodes i que entenguin millor les meves indicacions(com fer una presentació, l’ús de la pissarra, la participació dels alumnes…)
La Formació complementària
Un dels temes desnvolupats a les classes, són els dilemes morals, per tal de fomentar la capacitat de reflexió, d’ escoltar i ser escoltat, i de respectar les diferents idees, descobrint estereotips i prejudicis.
Tenint en compte la diversitat dels alumnes, són classes que es converteixen de vegades, en discussions acalorades, i això serveix per establir límits i donar eines per aprendre autocontrol.
Aquestes habilitats socials – i socialitzadores, també em proposo desenvolupar-les amb la projecció de pel·lícules. La tria es basa en els valors que les pel·lícules volen transmetre.
L’escola no suprimeix, malgrat ho intenta, el món en el qual viuen els joves, però introdueix un conflicte que pretén provocar la possibilitat de la interrogació. (Jauss,1992, en Duschatzky, 1999) L’escola com a “frontera”, que porti a nous horitzons de possibilitats, on els subjectes puguin processar la realitat d’un altra manera.
L’activitat de “CINEFORUM” es va fer durant tots els programes d’ET i de la CO i era molt apreciada i demanada.
Els primers anys, havia alumnes d’origen immigrat que no havien estat mai al cinema – ni al teatre, i gaudien molt. També va ser una activitat per sensibilitzar a tot l’equip de monitors,(molt poc habituats al cinema menys comercial)influint en les seves actituds, creences i percepcions..
Exemple de pel·lícules:
- Saïd (la vida d’un jove magrebí nouvingut a Barcelona)
- El senyor Ibrahim i les flores del Coran (la relació entre un adolescent i un home musulmà: respecte, tendresa i sensibilitat)
- Los Falsificadores (tema de l’ Holocaust, la majoria dels alumnes desconeixien la història)
- Oriente es Oriente (les relacions familiars d’una flia paquistanesa a Londres, el conflicte entre cultures)
- This is England (les bandes juvenils, el moviment neonazi, un adolescent perdent la seva innocència)
- La Classe (l’educació en un institut francès multicultural, la feina d’un professor molt compromès, amb un final gens feliç però provocador)
- Cometas en el cielo (Adaptació del best-seller de Khaled Hosseini, la història d’ una amistat situada en un context, per desgràcia molt dur)
- Kebab Conexion (la relació d’ una parella d’ adolescents: un noi musulmà i una noia francesa no musulmana)
- La Cuadrilla (de Ken Loach, tracta sobre els riscos laborals i planteja un dilema moral: triar entre les persones o la feina)
- La Ola (inspirada en un fet real a Usa, un professor va realitzar un experiment conegut com ‘Third Wave’ en el que pràcticament va demostrar que moviments tan perillosos, i repugnants, como el nazisme, podrien tornar a repetir-se amb suma facilitat)
- Philadelphia (tema de la Sida, es va presentar el dia int. De la Sida, i vam organitzar una xerrada amb una doctora especialitsta. Molt bona participació, tant per part dels alumnes com dels monitors)
- Activitat de teatre, al mateix recinte del poble: organitzada per l’àrea de joventut de la Generalitat. La majoria dels alumnes no havien estat mai al teatre.
- Altres sortides formatives realitzades al llarg dels diferents programes:
i) Cinema Imax: “Stroop” (els sons percussionistes del món) i Fauna marina (sensibilització medi ambiental)
ii) Museus: – CCCB: exposició sobre Xernòbil, Museu Arqueològic, Gavà, – Parc Tecnològic del Vallès, MNACTEC Terrassa.
Treball amb el Tècnic de medi obert de justícia juvenil
També hi teníem alumnes que estaven amb mesures judicials alternatives, amb seguiment per part d’un tècnic de medi obert de justícia juvenil, amb el qual compartíem tutories. Vam organitzar una xerrada per explicar les mesures i les conseqüències dels delictes. Ens semblava important fer-los reflexionar sobre els riscos que comporten certes conductes . Voldria destacar que al començament semblava que no tindria gaire participació (era opcional, s’havien d’apuntar) Semblava que només assistirien els que ja havien tingut problemes amb la justícia. Finalment, el dia de la xerrada, va haver una gran assistència i participació, demostrant-nos que el tema estava molt “a l’ordre del dia” !
Tallers de prevenció dels riscos derivats del consum de drogues i alcohol
Després de la xerrada, havia quedat palès l’alt consum de drogues (especialment “porros”) i la preocupació per les conseqüències legals. Per tant, calia anar més enllà, i fer-los reflexionar. Però estava clar que amb el perfil d’aquests alumnes, una posició rígida o moralista no ens portaria enlloc. Per tant, havia de trobar una altra perspectiva, analitzant els tipus de motivacions que estan a la base del consum: la possibilitat d’ escapolir -se d’un mateix i dels altres i molt especialment, els conseqüents danys psicosocials que produeixen als joves afectats. (Duschatzky,1999)
Després de buscar informació vaig trobar articles que plantejaven la reducció de riscos. Eren al web d’Energy Control: projecte de reducció de riscos de la ONG ABD – Asociación Bienestar y Desarrollo. Vaig contactar amb ells, i després de intercanviar tota la informació necessària, van fer una proposta de tallers.
Llavors, em vaig adonar que era molt important fer-los no només pels nostres alumnes, sinó per tota la franja d’aquesta edat del poble, i així ho vaig proposar a l’ Ajuntament.
Aquesta proposta de fer els tallers als centres educatius d’ESO va ser acceptada i subvencionada per l’Ajuntament. Només faltava convèncer als responsables dels centres que ja estaven acostumats a fer-los amb altres agents (més conservadors, al meu entendre) Presentada tota la documentació (amb els articles, per tal que veiessin el posicionament teòric) van acceptar, i a més, també es va fer una xerrada per les famílies però, oberta a tot el poble, amb el director d’ Energy Control.
Els centres educatius van quedar molt satisfets. Es van fer reunions d’ avaluació i es van continuar fent els següents cursos, mentre van ser subvencionats.
Convenis amb les universitats: UB i UAB, facultats de Psicologia i Pedagogia:
La meva prioritat ha estat sempre donar resposta i atendre la diversitat de l’ alumnat: per diferents orígens, per viure en situacions diverses de risc social i pel seu nivell educatiu (alguns tenien l’ ESO assolida, d’ altres no, amb fracàs escolar o desmotivació pels estudis reglats).
Com que els monitors no tenien formació docent específica, i el fet que s’estaven trobant amb perfils d’alumnes que els exigia cada vegada més, vaig demanar a l’ajuntament que signés convenis de col·laboració amb les universitats, per tal que alumnes de psicologia vinguessin a fer pràctiques a l’escola taller. Després de contactar amb les facultats i de confeccionar un programa, van començar les pràctiques alguns alumnes.
Les tasques bàsicament consistien en donar suport als monitors durant la formació teòrica, donar recolzament als alumnes, molts amb problemes conductuals i conflictius. Van fer tutories compartides i individuals amb els alumnes que ho necessitaven. També participaven en totes les classes de formació complementària amb mi i a les reunions setmanals de l’equip i direcció. El curs que van venir 3 alumnes, vam dissenyar i fer, una enquesta per a tots els centres educatius d’ESO de Canet i de Calella. Total: 5 centres, 2 públics i 3 concertats. Volíem copsar quants alumnes tenien el perfil de ser derivats a programes d’escoles taller. A partir d’ entrevistes i d’enquestes a alumnes i professors es va confeccionar un dossier amb els resultats i les conseqüències. Aquest dossier el vam lliurar a diferentsàrees de l’Ajuntament i al CCMaresme.
Documents i enllaços: WEB Ajuntament de Canet de Mar
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.